Somnis

Un relat de: marisanicollet

Fou exactament un Octubre de 1955, feia un dia fred, la mama em va donar un tassó de llet calenta doncs no tenia el cos gaire bé i em va acompanyar al llit. Tenia deu anys era alta i prima més del compte per la meva edat. Era molt polida m'agradava portar llaços als cabells, els mitjons ben estirats i les sabates molt lluents, cosa que quan plegava d'escola tot això estava al revés .

Degut al neguit permanent que tenia amb la neteja i l'ordre, durant el camí de l'escola a casa començava a pensar coses i muntar-me fantasies que em fessin el camí més confortable.
Els papers desenvolupats de les meves fantasies eren variables.

Algun dia corria corria molt, perque em perseguien els lleons, les mones i els elefants de la selva on hi havia en "Tarzan". O em submergia en un ballet d'alguna peli musical on no tocava de peus a terra.

M'agradava molt pensar amb les fades i que em toquessin amb la seva vareta màgica. Jo sempre era la figura principal. M'agradava enfundar-me vestits de gassa de color rosa i que fossin llargs i molt vaporosos. Jo sempre era al centre de la aventura, actuant com una princesa, envoltada de guerrers i solucionant problemes. Encara que si ho hagués tingut que resoldre, no se com ho hagués arreglat , doncs tot això era un meravellós món personal inventat per a mi i que res era impossible.

Tot d'una em vaig sentir suada, neguitosa, seria de tant ballar, o de córrer per la selva?
Alarmada vaig mirar al meu voltant i vaig descobrir que era al llit i havia crescut. El meu món màgic havia desaparegut.

Quina tristor de veure la crua realitat, quina amargor i quin dolor de veure el irrevocable pas de la pròpia existència. Em vaig passar la ma per l'estómac, crec que em brollava d'allà tanta pena. Vaig fer-me unes fregues per fer-ho passar i acabar de gaudir d'aquell moment, vaig adonar-me que aquella ànsia també era bonica, tot mirant per la finestra veia els arbres com deixaven caure les fulles dibuixant una catifa de colors de tardor .
Una suau brisa portava olors diversos els olors de la terra humida d'una tarda plujosa.

Malgrat el temps passat veig i sento amb la mateixa exactitud que ho sentia temps enrera.
Puc descriure fets passats gràcies a la agudesa i a la sensibilitat que tenia.

De sobte una mena de felicitat em va envoltar el cos i va acabar amb el mal estar de l'estómac. Amb la mateixa sensació de tristesa pena i dolor com si hagués perdut alguna cosa vaig sentir un amor profund per tot el que envoltava el món.

Vaig corre saltant per els carrers, les llums de les botigues il·luminaven els carrers, les olors de les castanyes i moniatos calents , la gent reia les fulles seguien caient fins i tot semblava que queien volvetes de neu, vaig obrir el paraigües i vaig ballar tot trepitjant els xipolls i esquitxant . Quina il·lusió era dins el rodatge de la pel·lícula dels paraigües de Cherbourg.

De sobte la música va parar, no hi havia cap soroll, no pensava res.
Naturalment estava endormiscada, ja més eixerida i serena vaig començar a pensar amb melangia, de quan era petita . Ho recordava tot amb tanta precisió, era tot tant present, en aquells moments

Vaig treure el cap del meu amagatall i vaig ser molt feliç al veure el bon dia que feia .
Era fantàstic tenir deu anys i saber-ho.
Com també ho es, tenir-ne quaranta dos i recordar-ho

MARISA
Maig 2007

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de marisanicollet

marisanicollet

21 Relats

16 Comentaris

22804 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Nascuda a Barcelona en el 1945. Criada i educada en el país dels seus pares, França. Cursant estudis en els dos països. Malgrat les vicissituds passades va poder ser mestra i professora en llengua francesa. Les seves afeccions per el cant, la música, el teatre i altres van ser trencades per la família. Però, un cop casada i amb el recolzament del seu marit va poder realitzar els seus somnis. Feliç i jubilada en un Poblet del Vallès Oriental, en el 2005 va afegir en el seu currículum la resta de les seves inquietuts. Una d'elles l'escriptura. Amb els seus comptes i relats en diferents llengües ens fa gaudir de "Moments Nostalgics"

E-mail: marisadeberti@eic.ictnet.es
hh://marisadeberti.blogspot.com