Somnis: Somnis trencats

El fum dels edificis cremats i la brutícia als carrers, lluita per filtrar-se dins de casa , el servei de neteja esta fora de servei, fa dies que no podem sortir de casa. Les patrulles policials i militars s´encarreguen de què cap cotxe o persona circuli lliurement, s´ha establert el toc de queda.

Tot va començar fa sis setmanes, el nou de novembre, els carrers i places de Catalunya no són el que els últims anys tots havien somiat. No vivim en un estat lliure que havia decidit fer un gir al seu destí i caminar sol.



Les estructures de l´Estat Espanyol han emprat totes les eines legals i il·legals per aconseguir que el passat 9N fos impossible el desenvolupament de la jornada electoral amb total normalitat.

Els ajuntaments pel NO amb l´ajuda de milers de policies vinguts des de més enllà de les terres de l´Ebre, van impedir l`accés als col·legis electorals.

Els col·legis que es van instal·lar a domicilis i entitats particulars per escapolir-se de la restricció legal, tampoc es va poder accedir, donat que utilitzant argumentacions tipus (fuites d´aigua, gas o amenaces de bomba) els carrers adjacents van ser tots tallats per seguretat, d´aquesta forma s´obtenia justificació legal per evitar que els votants poguessin exercir el seu dret.

Els ajuntaments pel SI, estranyament no van tenir durant el dia cap problema per rebre els votants, innocents!!. Durant el dia, en cap moment van poder comunicar les dades de participació i al final de la jornada, una vegada fet el recompte, els resultats electorals que viatjàvem per carretera camí al Palau de la Generalitat, van ser intervinguts per les forces de la Guàrdia Civil.

Sospitosament, les xarxes de telefonia mòbil durant aquell dia van tenir hores i hores de saturació de línies. Les companyies d´àmbit estatal Movistar, Vodafone i Orange al dia d´avui encara no han donat explicacions, però tots sabem que va passar realment.

Finalment, la consulta del 9N no es va poder realitzar amb totes les garanties i el país viu un estat de caos.

Aquell mateix dia un comunicat del president del Govern Espanyol decretava la suspensió de la Generalitat de Catalunya, la detenció del seu president i s´establia un govern provisional comandat des de Moncloa. També, tots els batlles i regidors que van permetre la celebració de les votacions, han estat destituïts i els ajuntaments ara són tutelats des del Ministeri de Presidència.

TV3, 8Tv i les seves emissores de ràdio van deixar d´emetre aquella mateixa nit. Se´ls acusa de fomentar l´actitud separatista de la població.

La notícia va córrer com la pólvora i de forma espontània a tots els ajuntaments de Catalunya es van produir concentracions de la població per reivindicar els seus drets, en defensa de la nació, la Generalitat i el dret del poble a decidir.

El clam al carrer era clar i nítid, "Som gent pacifica i volem votar".

Malauradament, encara que els catalans som gent pacifica , les concentracions van ser rebutjades de forma violenta. De res va servir l´actitud no bel·ligerant dels manifestants, de mica en mica, carrer a carrer, ajuntament a ajuntament, les forces policials van eliminar tota resistència.

Un nombrós grup d´ajuntaments van aixecar barricades al voltant d´ells i durant setmanes van defensar l´estelada que penjava als seus balcons i finestres.

Hem estat vexats i humiliats, vam resistir fins que les existències de menjar i aigua es van acabar. Una matinada , mentre dormien i ja sense forces, van llençar boles de foc sobre l´edifici consistorial i allà es va acabar la resistència a peu de carrer.

El fum dels edificis cremats provenen d´aquests ajuntaments, l´olor a fum del meu ajuntament cremat colpeja cada dia les portes i finestres de casa meva.

Però..., només hem estat derrotats en un sentit, el de la força física, però mai serem derrotats dins dels nostres cors, mai podran eliminar aquesta tossudesa que tenim de molestar parlant el Català i volem ser diferents.


Volíem no ser tutelats, volíem deixar de viure de les engrunes que ens donen, volíem expressar les nostres emocions amb normalitat sense ser perseguits fins als jutjats, volíem ser majors d´edat i marxar de casa sense ressentiment, però no ens han deixat.

300 anys després continuem aquí, i continuem volent ser independents. Podem estar ben orgullosos com a poble , contra tot i contra tots, continuem tossudament ben alçats i mirant cap a Ítaca.