Cercador
Somnis molt reals
Un relat de: nurbreatheme- Compartir:
Avui he somiat amb tu. Feia molt temps que no em passava, i avui el meu subconscient m'ha obligat a recordar-te.
He recreat una història per la qual ja havíem passat, he pogut veure una altra vegada aqueixos xiquets de 15 anys, amb il·lusions, amb esperança, i amb moltes ganes de viure. I sincerament, m'he alçat del llit pensant que encara tenia aqueixa edat, fins i tot he mirat el mòbil a veure si tènia algun missatge de bon dia teu, com solies fer en els vells temps. I en adonar-me que tot era un somni, m'he posat trista... bé, trista exactament no, però si que he sentit una mica de nostàlgia. I crec que açò no és res bo.
A voltes encara et sent a prop, i ni tan sols sabem res un de l'altre. Tot s'ha quedat en records... però no uns simples records, si no els millors que he pogut assaborir fins ara, i la veritat és que tot és molt diferent des que la tu et vas anar de la meua vida.
Jo he canviat, tu has canviat. El meu entorn, la meua vida i els meus sentiments han canviat. I ara sóc incapaç de voler a algú més del que t̶'̶e̶s̶t̶i̶m̶e̶ et vaig estimar a tu.
Ni jo mateixa m'aclarisc amb el que sent realment.
Et recorde amb dolçor, amb molta tendressa, però sobretot amb molt amor.
I sempre serà així.
Crec que aquest és el sempre mes sincer que he dit en la meua vida.
He recreat una història per la qual ja havíem passat, he pogut veure una altra vegada aqueixos xiquets de 15 anys, amb il·lusions, amb esperança, i amb moltes ganes de viure. I sincerament, m'he alçat del llit pensant que encara tenia aqueixa edat, fins i tot he mirat el mòbil a veure si tènia algun missatge de bon dia teu, com solies fer en els vells temps. I en adonar-me que tot era un somni, m'he posat trista... bé, trista exactament no, però si que he sentit una mica de nostàlgia. I crec que açò no és res bo.
A voltes encara et sent a prop, i ni tan sols sabem res un de l'altre. Tot s'ha quedat en records... però no uns simples records, si no els millors que he pogut assaborir fins ara, i la veritat és que tot és molt diferent des que la tu et vas anar de la meua vida.
Jo he canviat, tu has canviat. El meu entorn, la meua vida i els meus sentiments han canviat. I ara sóc incapaç de voler a algú més del que t̶'̶e̶s̶t̶i̶m̶e̶ et vaig estimar a tu.
Ni jo mateixa m'aclarisc amb el que sent realment.
Et recorde amb dolçor, amb molta tendressa, però sobretot amb molt amor.
I sempre serà així.
Crec que aquest és el sempre mes sincer que he dit en la meua vida.