Somnis i kellogg's

Si li dóno al Sol l'autonomia que té, el dia serà una merda. Hauria de tenir kellogg's o magdalenes... bé, ho haig de mirar bé. No sona cap campana. No sona cap timbre. Només el zum-zum de l'ordenador. Doncs això: que no puc regalar-li el dia al Sol, l'haig d'aprofitar. Encara que s'ha de reconèixer que fa bon dia. És difícil plantejar-te el que has de fer i com ho vols fer quan t'acabes d'aixecar.
Vull veure com floreixen portals enmig de les places. Per entrar-hi i anar a aquell món. Allà on no hi ha res a perdre, però igualment ho posseeixes tot. No vull dir tot el que és material, no... en aquell món no n'hi ha, de coses d'aquestes. Aquí els animals es mengen entre ells i l'home s'ho menja tot. Allà tot és com una genial màquina de crear somnis. Qualsevol cosa que se't passi pel cap apareix, i no corres cap risc. Pots acariciar-ho tot, pintar-ho,... i si et menges un animal o una persona aquests tornen a aparèixer.
Però tornem a la realitat. O sigui: als kellogg's i a les magdalenes. De fet no tinc gana. I tot se'm presenta com una mica imprudent, doncs no he dormit gaire bé i pot ser que en algun moment m'agafi son... però per què pensar-hi!
Com brilla, el Sol. M'agrada, però em temo que em guanyarà la partida, que avui també se n'anirà a dormir amb aquell somriure maliciós traient els ullals... perque tots els meus desitjos no són gaire terrenals, encara que tenen la seva lògica terrestre. És molt difícil descriu-re'ls. Així ja us podeu imaginar el que pot arribar a costar dur-los a terme. Però a vegades he pujat un esglaó. Això em fa autoconvèncer que hi ha coses a fer, per lluitar contra aquesta monotonia que no es trenca ni a cops de destral.
Potser que m'encamini cap a la cuina, per averiguar si...