Somnis esfèrics o l'espera

Una espera en somnis esfèrics!

M'ha encantat, aquesta imatge.

El poema, tot ell, destil·la una certa deixadesa de la voluntat en mans del dia a dia, d'aquesta espera que ens remou i se'ns menja.

Repeteixo: una bona troballa, això de l'espera en somnis esfèrics.

Fins la propera, i bon any!

LLIBRE

Esperar, esperar i esperar... a vegades fins i tot ens podem sorprendre de la paciència que podem arribar a tenir!! som capaços d'esperar esperant (?) el pas de l'altre persona, però sense fer res més que esperar, i simplement somiar... somnis cada cop més allunyats de la realitat, a mesura que l'espera s'allarga... somnis que és repeteixen i és repeteixen fent-se cada cop més irreals!
No podríem simplement fer quelcom per evitar l'espera? ara soc jo el que somio! que fàcil és dir-ho i difícil és fer-ho!
M'ha agradat molt la manera en que descrius el pas del temps, a través del moviment de les agulles...
‘m'apropen al futur de la incertesa'... buff... inevitablement, tota espera ens comporta un futur inimaginable, i no hi ha somni que esbrini el possible desenllaç de la llarga espera...
Felicitats, un retrat perfecte d'aquella espera que ens desespera... un poema magnífic!

un petó,
Jordi.