Somnis d’una tarda de pluja

Lentament passa la tarda silenciosa,
tan sols la cadència suau de la pluja va marcant el ritme.
Darrera la finestra, sento la remor,
el crepitar de les gotes precipitant-se al buit.
Mentre la ment s’enlaira pels corriols del pensament,
com un globus que s’ha deixat anar de la mà d’un infant.
Voleia lliure, sense seguir la pressió de cap vent:
-Dreta, esquerra, quiet, amunt, ziga-zaga, avall...
camins sense direcció conscient, passegen aliens a tot.
Idees abstractes, plaents, van agafant formes que varien:
-Quadrats, rectangles, cercles, triangles acaben en figures amorfes
que s’esmicolen i se’n tornen a formar de distintes.
Un món de sensacions s’obre pas a cada instant,
tan sols s’alteren quan el ritme varia,
fa una pausa sense aturar-se
i torna a sumir-se en la pau i serenor que emplena l’esperit.
La respiració s’alenteix,
el cos alleugerit de qualsevol pes es va fonent amb l’ambient.
Comunió d’elements aglutinant un tot.
En retornar la vista a l’exterior veig els arbres de branques despullades.
Les fulles coronen els bassals d’aigua que inunden les voreres