Somnis d¡una romàntica

Un relat de: nana_17
Caminar, agafats de la mà, sota les estrelles.
Sentir que el cor, per un instant, et para de bategar.
Que se't trenqui la respiració en mirar aquells ulls perfectes.
Olorar el silenci que us envolta.
Despertar amb una carícia a cau d'orella.
Anar a dormir amb un xiuxiueig als llavis.
Sentir-te segur amb aquell braç que t'envolta la cintura.
Compartir un mateix món sota els llençols.
Trobar a faltar aquest algú i que et sorprenguin pel darrera.
Desxifrar els seus mil gustos, amb els ulls tapats.
Somiar dins la seva ment.
Que toquin la guitarra mentre et van cantant.
Que se t'encenguin les galtes de passió, vergonya o qui sap què.
Tremolar al ritme del desig del teu sexe.
Anhelar cada part dels vostres cossos.
Saber, que l'un per l'altre, sou únics i necessaris.
Notar que la felicitat és possible.
Córrer sota la pluja amb desig i sense por.
Que no t'importi no trobar sentit a la majoria de les coses.
Saber que les millors raons les dicta el cor.
Ser capaç de saltar d'un avió, amb els ulls oberts i un somriure als llavis.
Trobar-vos d'amagat sota un pi i fer l'amor.
Compartir silenci amb gust agredolç, mentre us descobriu.
Fer petons de xocolata i abraçades de cotó.
Saber que res és etern, però demanar a un estel fugaç, trobat en una platja sota un cel amb lluna nova, que l'amor que tens al costat, que t'acaricia i et fa sentir tu, sigui per tota la vostra eternitat.


Saps de què parlo?
Ho has experimentat mai?
És agradable?
Efímer potser?

Comentaris

  • mercurimiquel | 29-03-2018 | Valoració: 9

    Sí que ho he experimentat i és tal com ho comptes, és l'amor, i crec que et falten més, "que lentament passa el temps quan ella no està", "com les llàgrimes brollen dels teus ulls del feliç que et sents". ... etc, és l'amor en la seva màxima expressió.

l´Autor

Foto de perfil de nana_17

nana_17

63 Relats

72 Comentaris

60703 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Nascuda en terra d'avellanes,
xicalla, gegants, tronades,
diables, masclet i rialles.

Vaig treure el cap per primer cop,
un divendres Sant, 13.

Supersticiosa? No pas

Com el meu cap en aquesta foto,
jo encara l'estic traien en el món qe m'ha tocat.

És un món ple de somnis i fantasia,
on no hauria d'estar prohibit poder imaginar.

Aprenent a escriure i a somiar...
intentant fer els somnis realitat.

Els viatges i els somriures,
les postes de sol i les estrelles,
els moments compartits,
i altres coses,
són els que m'ajuden anar escrivint,
hi ha ser aquesta persona que començo a construïr!


Mira el passat amb un somriure i no amb una llàgrima

Pel món tan sols ets algú però per algú tu ets el món


Una abraçada forta i un somriure càlid!