Somnis d'ivori i argent

mes bonics, no havia llegit res teu però m’encanta la força de la teva poesia
espero que en publiquis mes, els llegiré.
Salutacions
Josep

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

No trobo paraules, al menys les adequades per a fer un comentari d'acord amb el poema. Una vegada més, desprès de llegir i rellegir he captat, he notat que alguna cosa es removía dins meu, alguna cosa que em feia pessigolles i em capturava.
Potser tindràs feina… però potser aconseguiràs que m'agradi la poesia.
Bons reis!
-Joan-

Els somnis es fan realitat i els mots no parlen fins que són més rics que el silenci... I les mirades tenen accent d'amor. I una mà es dóna a una altra mà. I la lluna fa el quart creixent entre dos cors... I quan obrim els ulls i els somnis ens diuen bon dia!

Salutacions.
onatge

que no t'hagi llegit fins ara, mereixo un multa.
un poema brutal, ple d'essència, de quelcom que t'entra per les venes i es fica a dins i et fa sentir cada paraula com si fos per tu, amb delícia i tendresa...
fantàstic, de debò!
m'ha encantat haver-te descobert!!

una abraçada Gessamí!

plens de tendresa.

Compartir el temps amb la persona que estimes és el millor somni fet realitat.
Si hi ha amor el camí d'espines es pot omplir de pètals.

Que boniques les teves paraules i les dolces imatges que evoquen!

Una abraçada Gessamí_blau!

Aquest és el somni de tantes persones !!

Em fascina la gran sensibilitat que desprèn la teva poesia.
Sembla com si no gosessis dir res que tranques l'encantament i passessis de puntetes
fent màgia.
T'aniré llegint poc a poc, assaborint la teva obra.
Una abraçada

sentit latent la tendresa del teu poema, com una carícia pels ulls. Bé són d'aquells mots que et deixen sense paraules. M'ha encantat. Preciós.Et seguiré llegint. 1abraçada. ESPIRAL

"...que els mots siguin muts,
estèrils,
fins que vessin de tendresa.."

Has bastit un poema delicat i ple d'autenticitat que traspassa les barreres del paper i ens travessa el sentiment i l'emoció.
Sempre és un plaer llegir-te, els teus mots parlen de tu.

Molts petons!

Si és que quan tens l'amor entre les mans, ja no cal demanar res més: ni pètals de rosa ni joies blaves...
M'ha encantat.


Petons.

Quina temptació, demanar camins de seda per relliscar suaument cap a l'amor!
Un cop de peus a terra, cal valorar els mots muts com un niu de paraules possibles, cal ballar la dansa dels somnis fins que soni la música, fins que comenci a tocar l'orquestra de totes les circumstàncies afinades, i ajustar les nostres passes al relleu del camí il·luminat pel far de l'amor. I seguir-lo, és clar, ... quins ballarins més estranys seriem sense l'estima de ningú, a ningú?

T'envio una abraçada després d'ensenyar-te les dues mans, per a què puguis acompanyar-me amb somnis i paraules les línies però, sobre tot, els punts suspensius...
Unaquimera

Gairebé els teus 20 relats + molts dels comentaris, que déu-n'hi do.

Molts d'aquests comentaris són poesia "per se". Has aconseguit crear un poliedre d'amics/gues-admiradors/es que t'estimen, em sembla intuir. T'ho mereixes. Brodes amb paraules, i transpires emoció i amor.

Poca cosa (res) et puc dir que no sàpigues, respecte als teus escrits que han estat tan comentats i valorats.

Miqueta enveja tinc!!!!!! miqueta no, molta, conscient i sana, estimulant diria.

Acabo d'aterritzar per aquí, encara no sé com obrir portes i és que n'hi ha moltes. Fa por. Mostrar-se és alhora excitant i et fa vulnerable.

Si hagués de definir-te pel que he llegit de tu ho faria amb una paraula: intensa.

T'ho curres nena!!!!! fins aviat.

"No vull camins de seda,
ni pètals de rosa sota les meves petjades"

A mi, aquest inici em sembla essencial, és la declaració d'intencions de tot el poema. Com a contraposició, aquest "només et voldria a tu, com ets", ens apropa a un jo poètic que aspira a acceptar la realitat i a saber per on trepitja.

Bé, això m'ha semblat. I, en tot cas, el poema m'ha agradat molt.

Potser l'altre tenia un ritme més evident, més marcat, però aquest també ple d'imatges bellíssimes ("fanals que fosquegen" i, sobretot, sobretot: "ballant un vals sobre la línia de la vida"). Té quelcom de més transcendental que Pupil·les siameses, però es podria dir que, en part, tenen un lema similar: l'acceptació (mútua) tal com és cadascú ("Només et voldria a tu, / com ets").

Gràcies un cop més i una abraçada!!!

V.

Vols una vida treballada , suada,
i no regalada;
sincera , transparent , autèntica!
i es tan difícil avui.

Vols paraules plenes de tendresa:
tan escassa, i preuada;
no vols una vida daurada,
sinó de somnis , de sentiments, de valors ...

vols una vida plena...
tan debò la trobis !

Avet