Somnis dels noranta

Ahir, Margarideta,estava fent neteja d'aquell paperum ja estantis que tenia dels temps en que m'hospedava a aquell hostal que hi ha a "La Rambla" . ( La Rambla dels Ducs de Palma en honor de la filla petita del Rei i del seu marit basc li han posat oficialment; encara que per la gent corrent - tant si es sent monarquica fervent com a l'inrevés segueix simplement essent: "La Rambla". Són uns quants que aquella època havia tengut i que havia anotat - almanco d'allò que'm recordava quan me despertava - a una llibreta
Somnis sense cap ni peus ni cap mena d'interées per a tu lector o lectora - si e relat surt publicat - i no dic ja si ets per afegitó . ¡ editor o editora. Per jo, Margarideta, no són altra cosa que uns somnis. Res mes que uns somnis.Això sí uns somnis que, convertits en rondalla, em prenc,Margarideta, la llibertat de contar-te. Almenys aquest que vaig tenir una nit d'octubre.La vesprtada mateixa de Sant Francesc.
Recordo que una noia em seguia. Era alta.prima i rossa com un fil d'or. Es deia Mònica. Abans no l'havia pas vista. Em sento - en el somni està clar - boig,fascinat per aquesta Mònica. Vull posseïr el cos i l'ànima de la Mònica. Sembla que la noia és del gust dels meus pares;morts per cert,ells,el 1968 i 1979 i tot haver estat,ella,amb altres homes. Què m'està passant Margarida? Jo mateix no ho sé.
Ara recordo que un home més jove que jo però semblant a jo feia la cort a Mònica. Els meus pares ( ja morts com t'he dit abans) són del parer que posant una mica d'esforç de part meva i molta paciencia,la me puc conquerir.
Mònica - aquesta Mònica que mai abans havia vist en la vida - treballa a una tenda d'electrodomestics. Té la noia moltes ganes de guanyar un ordenador. En aquell temps - els noranta - val un ordenador tot un "Potosi" . No sé si de Bolivia però un "Potos". La rossa em vol vendre l'ordenador que ara ha guanyat i de pas preten fer-me un bon favor quan sóna el despertador. Què ha passat aqui? Això. Un somni.