somni

Una cambra. Tu i jo, i alguns ciris. Amor. Res més. Una cançó, parla d'una parella, s'estimen, potser som nosaltres. Eixos ulls que em miren ara… el que donaria per que mai ho deixaren de fer. Per dins plore. Des de que estic amb tu, la paraula felicitat té sentit per a mi. Tinc tanta por de que açò acabe. Tanta por de que un dia ja no et puga sentir, escoltar, veure, recordar o pot ser oblidar… Ets tan meravellós. Què serà de mi si marxes? Et mire. I m'abrace a tu. Et dic amb lleugeres paraules trencades per breus silencis tot el que ets per a mi. Em somrius. Ens besem com mai ho haviem fet. Ens despullem tant poc a poc… El temps dona igual, és nostre i estem junts. Reinventem el significat de la passió. Ploraria de plaer, de felicitat. Arribem fins al final i m'abrace a tu, esperant la son. Et dic que t'estime fins que aconsegueixo dormir.

Al despertat, veig que tot ha estat un somni. Que fa temps que tu estàs molt lluny. Que el teu cor ja no batega per mi. Ja no m'estimes, ni ho tornaràs a fer, i jo no puc deixar de fer-ho. Em vas fer conèixer tants bons sentiments, em vas fer passar tants bons moments. Mai vaig imaginar que em podies deixar així, sola. Ara tinc tanta por… por de perdre't per sempre, de tornar-me a enamorar, de sentir alguna cosa així per algú, per tu… ets tan llunyà. Si et pogués veure un cop més, si em deixares tornar a veure't… i dir-te a la cara, mirant eixos ulls de cel que tant vull, tot el que senc per tu. Plore, cride… en mig del carrer. I plou... amb aquestes llàgrimes intente netejar el meu cor, la meva pena, i no surt cap efecte. Sols puc donar-te les gràcies per haver-me estimat. Per tots aquells moments que vam passar, on no calien paraules, sols mirades. El que ens va unir, ens va separar… I jo sols desitge, que els temps ens torne a juntar. Que et tornes a deixar estimar, que tornes a somiar…