Somni

Un relat de: Eric Martinez
El camí era estret, i jo el seguia com si el meu ésser depengués de travessar aquella línia invisible... Mirava a un costat i a un altre, com si conduís un cotxe de permís B, l'únic que com a retrovisors, tenia dos ulls que no paraven d'analitzar el meu voltant... vaig apropar-me al costat dret, els meus peus és destacaven entre il·lusions de fets que em feien elevar-me... la gent em somreia, em feia saber que comptaven amb mi, que formava part d'ells, i que a la vegada, era únic, sense passar mai desapercebut.

Caminava per aquell costat, fins que un petit gosset es va creuar en el meu camí, dirigint-se cap a l'esquerra, seguit del seu amo que el cridava.

Vaig perseguir-lo fins al màxim del costat esquerre, i la foscor em va fer perdre'l de vista... Els meus retrovisors es van trencar, i vaig començar a sentir petites mans que recorrien el meu cos... I frases punyents que és transformaven en dagues bullents a les meves oïdes... Sentia l'odi, la impotència, la tristesa, el sexe, el foc al meu cos... Arrastrant-me entre penombres, vaig arribar al meu inici central, i com la massa d'una pizza crua, el meu món va girar-se, i vaig despertar per la llum que entrava per les persianes de la meva habitació, que encara estava sumida en l'obscuritat.

Comentaris

  • Malson.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 31-10-2018 | Valoració: 10

    Més d'un cop hom ha estat immers en un terrorífic somni. Els fets es van succeint un rere l'altre, com en aquest teu, i de sobte et despertes i sents un profund alleugeriment en adonar-te que tot ha estat un malson com aquest teu .Nil.