Somni

Desprès de dinar m’he gitat una estona, és festiu i he begut un gotet de vi blanc! Somnio: “Sóc a una tenda de campanya, gran, oberta, en un paratge solitari; estic dormint. Pel camí proper, veig quer passen animals, alguns potencialment perillosos: cobres, etc., però la són m’impedeix de recular i tancar-me a la tenda. La presència d’un cocodril, un pel despreocupat de mi, en una bassa plena de fang propera, no aconsegueix tampoc fer-me despertar des meu somni. Sento inquietud, però. El paravent que mig tapa l’entrada i una tovallola de bany d’un to verd fan que la llum s’escampi tènue i verdosa. Davant meu apareix una planta aromàtica, gran amb una flor petita i lila que contrasta vivament amb el verd i formen una espècie d’escut d’armes. Em sorprenc al somni de la bellesa del moment: la llum difuminada i un raig de llum lateral enfocant directament a l’aromàtica planta de secà, formosa, centrada com en un marc contra el fons. “
Em desperto per fi, m’alleugeix pensar que no he passat realment cap perill i que tot ha estat un somni. Em sorprèn haver somniat i que el somni visqui, encara a la meva memòria, en colors. Mai havia somniat quelcom tan bonic, mai m’havia preocupat de la bellesa de les plantes.
Recullo els plats que queden a la taula, amb restes de paella, que avui tenia un gust especialment bó. La tarda de setembre és esplèndida, com el somni, com la paella.