Somni verd

M'ha agradat la metàfora del màxim plaer, duta als indrets més innobles del cos...
Si els peus orgasmen, què farà el demés!

deixa un gust exquisit, una barreja de mar i herba, combinant el blau i el verd per posar els colors perfectes i harmònics a unes imatges d'una fina fragància sensual.

Sembla que es pugui tocar amb els dits la suavitat que desprenen aquests versos. Excepcional, angie, de debò. Crec que és un dels millors que t'he llegit darrerament. Està impregnat d'una gran bellesa poètica que trespassa els propis mots i es converteix en una imatge que sembla, paradoxalment, difícil de descriure.

Molt bon poema, dels que ve de gust llegir i tornar a llegir per captar-li tota la essència.

Un petonet, angie.

en aquest poema en que els peus s'orgasmen, les ànimes suren i els imants són indomables. Un descans i un plaer llegir-te després d'un dia esgotador de feina.
Que sempre segueixis amb aquesta ratja!

Molts petons!

Xavier

les teves descripcións son les millors,
la teva inventiva en la narrativa, ès de gran valia.
Ets magnìfica, ho expliques amb una realitat, que fa fredat, et quedes conmocionat.
Les teves lectures portan grans calentures,
i això dels peus, es una passada.
la gespa amb les seves pesigolles, sempre m'ha agradat.

Felicitats

i una aferrada es coll

Un dels mes grans plaers:
caminar descalç sobre la gespa encara molla, tallada i regada de fa poc, qualsevol nit xafogosa d'estiu.

Les sensacions són infinites.

Uns petons!