Somni trencat

Un relat de: Llibre

En el capteniment
sense precipitacions
d'un pensar feixuc,
d'un somiar trencat,
intueixo el final
de la pròpia eternitat.

M'enlairo
en la falsedat
de nuvolades
que no hi són.
M'enterro
en el fangueig
de pedres seques
que ni tan sols
veig.

En l'ideari
esgarrapat
de quatre paraules,
de cinc veritats,
escric el comiat
del somni
trencat.

(13-7-2005)

Comentaris

  • Una reafirmació [Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 02-09-2005 | Valoració: 8

    de la lleugeresa del ser... de com hom pot veure més enllà de mesquineses, però que es la foscor del nostre interior el que sovint ens encoratja a veure la llum.

  • Una profunda sensació de desconsol[Ofensiu]
    brideshead | 03-08-2005

    És el primer pensament que m'ha vingut al cap en llegir el teu poema. M'ha recordat la imatge d'un animal llepant-se les ferides. Les ferides de mort, de desconsol i de tristesa. Quan has descobert la falsedat d'unes paraules ennuvolades, quan t'has sentit enfanguejada per pedres seques i buides, és quan has pensat que el somni es començava a trencar. I és aleshores que, amb quatre paraules, t'has sentit forta per posar el punt i final. Perquè el comiat era necessari, ja no hi has vist continuïtat. No sabem a quina cosa, però es perceb que alguna cosa s'ha trencat.... una relació, una amistat, una confiança, un desig?.... sigui persona o sigui pensament, cal trencar amb qualsevol insatisfacció. És necessari per redescobrir-la.... de vegades pot passar. Trencar i redescobrir. Tornar a creure que aquell somni no s'havia trencat.

    Felicitats de nou, Llibre. Fas de les paraules un riu incessant de màgia.

    !scigám stenoteP (sí, sí,......... l'accent tancat!)

  • Els somnis...[Ofensiu]
    DoctorWho | 25-07-2005

    de vegades es trenquen abans de que s'hagin fet realitat.
    De vegades tot es pot trencar abans de començar, l'existent i el no existent. Abans de començar només esta en la nostra ment, i allà podem construir castells de sorra que potser amb l'aigua suficient seran duraders, però potser ni tant sols arribaran a néixer, i potser fins i tot es faran realitat ( i per tant es trencaran com a somnis i passaran a formar part d'un altre àmbit de vegades menys dolç on no hi tenim tant de control)
    Si, si .. tot es pot trencar aquesta és la nostra lleugeresa , construim i trenquem....

    M'agraden molt els teus poemes, però el que sobretot m'ha agradat ha estat veure en la teva biografia que tens relats publicats de novel·la negra...

  • no sé què dir-hi[Ofensiu]
    marc (joan petit) | 19-07-2005

    Sílvia...

    He entrat al teu apartat (sona extrany) per a veure el títol del llibre que tenies publicat. Me'l compraré... si no ho fem nosaltres... qui ho farà? bé, l'excusa era aquesta, i la realitat és la lectura d'aquest poema.

    M'ha agradat prou. El trobo malenconiós. una mica trist, i potser fruit d'una nit d'estiu, plena de calor i d'esperances buides. Potser amb l'espera impacient d'algú que mai vindrà, o d'aquella oportunitat perduda, o d'aquelles ganes de fer alguna cosa sabent del cert que ho hauràs de fer tot sol.

    Amb les paraules justes has sabut induïr-me un estat molt concret.

    M'enlairo
    en la falsedat
    de nuvolades
    que no hi són.


    --> molts cops les falces esperances ens poden matar d'enyor i melanconia, tristesa i cansament. Castells de naips que s'ensorren sense més.


    d'un pensar feixuc,
    d'un somiar trencat,


    --> m'he vist a mi mateix estirat al llit, amb els ulls oberts i el cap a mil revolucions, pensant i sense actuar. Molts cops passant revista a tot allò que hauria d'haver fet i no he fet.

    No sé, potser son anades d'olla meves i, segurament, no l'he entès com tu l'havies pensat. Reocordo una conversa en la que m'explicaves un vers i jo te l'entenia totalment diferent. I potser la gràcia de tot plegat és una mica aquesta... l'expressió d'un sentiment que cadascú se'l fotografia diferent...

    Bé, vaja, està clar que he d'anar a dinar... la panxa buida em mareja i em fa dir bestieses... el pitjor és que algú se les llegeixi! --> li faré perdre el temps...

    Apa, fins aviat...

    Marc Freixa (Joan Petit)

  • Reafirmació[Ofensiu]
    Lavínia | 14-07-2005 | Valoració: 10

    de superació, després d'assumir sense precipitacions (...)un somni trencat. Després de sospesar en profunditat o en verticalitat: (m'enlairo (...) m'enterro), el jo poètic acaba amb la conclusió que és a través de l'escriptura de quatre paraules i cinc veritats es deslliura del somni, possiblement abans que no es converteixi en un malson:

    escric el comiat
    del somni trencat


    Aquesta afirmació d'intencions és sospesada, rumiada, amb la qual cosa el poema esdevé un ideari d'intencions, per tant el relat progressa a mesura que vas llegint i en el final se' t dóna la resposta.

    Un bon poema , Llibre!!

    Una abraçada.

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Llibre

Llibre

160 Relats

1343 Comentaris

242480 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero