Somni, o realitat?

Un relat de: Tenderness

No puc assegurar que estigués dormida, però tampoc desperta. Jo crec que estava mig dormida i mig desperta. Mig dormida per el que va passar, i mig desperta perquè sentia a la meva mare... sentia el tancar portes i el pas de la meva mare prop la meva habitació. Estava a punt de anar a comprar
Doncs estava estirada al llit boca avall, amb el cap direcció cap a la paret, i prop d'ella. De sobte, ja sé que farà gràcia, veig la silueta d'un paraigües de color blanc. Dic que era un paraigües perquè és el que més s'assemblava i el que vaig pensar en aquell moment. A mi em va sorprendre, i alhora em vaig espantar. Però no és tot això, sinó que encara em vaig espantar més quan vaig notar que alguna cosa m'havia tocat el braç esquerre. Primer vaig pensar que havia sigut el meu gat, però no, perquè feia dies que no dormia amb mi... per tant, si no era el meu gat, què era? Just en aquell moment em vaig posar a tremolar.
Vaig intentar girar-me per veure què era el que m'havia tocat però no podia... no podia girar-me... tremolava i no em podia moure... després, com que sentia que la meva mare estava allà a prop perquè vaig sentir com tancava una porta del costat, vaig intentar aixecar el braç per donar cops a la paret perquè la meva mare em sentís i entrés per veure què passava. Tampoc vaig poder. Vaig aconseguir poder aixecar el braç després de esforçar-me molt però me costava donar els cops a la paret... em movia a camera lenta.. mentre seguia tremolant... per tant, no vaig aconseguir cridar l'atenció de la meva mare. Llavors vaig optar per cridar.. i tampoc... intentava dir "mama!" però no podia... no podia fer res... estava tremolant... havia vist una silueta blanca i alguna cosa m'havia tocat al braç... i no podia fer res per saber què era... no em podia moure... no podia parlar... i no podia deixar de tremolar.
Ara recordo... que just després de veure aquella silueta em va donar la impressió que era el reflexa de alguna cosa que hi havia darrera meu... o més ben dit... de l'altre costat... em donava la sensació que hi havia alguna cosa allà.. per això em vaig espantar... i després... per acabar de rematar... vaig notar com alguna cosa m'havia tocat el braç... i encara em vaig espantar més... i em vaig posar a tremolar...
Després de tot això recordo obrir els ulls... i veure claror... tornar a tancar els ulls i veure la figura aquella tot i que més difuminada.... era com un record del que havia vist... vaig tornar a obrir els ulls... vaig veure com sí... era de dia.. i vaig tornar a tancar els ulls... i ja no vaig veure res...
Es podia dir que era un somni... un somni molt real...molt estrany... podia sentir a la meva mare... com es preparava per anar a comprar... i podia sentir aquella por.. aquella por que em recorria per dins... bloquejant el meu cos...fent-lo tremolar... controlava els meus actes.. i no em deixava sortir a la realitat.. veure aquella claror... i sentir que tot havia passat.

Comentaris

  • Quin misteri...[Ofensiu]
    Gorwilya | 02-06-2005 | Valoració: 9

    era realitat o només un somni? Qui no s'ha preguntat això alguna vegada? Alguns cops és díficil saber si és real o només va formar part d'un somni, poden arribar a ser tant reals... :P

    M'ha agradat, i com han dit Capdelin, és veritat que vas deixant amb la intriga i tens ganes d'arribar al final i saber què era, cosa que no s'acaba s'avent...

    Una abraçada!

    Gorwilya

    P.D M'agrada molt la foto que tens posada, és molt bonica amb l'efecte aquest del mirall... ;)

  • Tenderness | 02-05-2005

    ei ei!! què és veritat!! jaja tu juro.. que em va passar de veritat.. no sé pas què era, debia estar somiant... o no..? :D

    1 petó per a tots/es!

  • però...[Ofensiu]
    Capdelin | 02-05-2005 | Valoració: 10

    què era, collons???!!! (perdó)
    tens una imaginació bestial... toques tots els temes i has estat a punt de fer-me cridar a mi també: mamaaaaaa!!!!!!
    recorda'm que encara et dec la SORPRESA pel teu comentari 900... m'havia oblidat i ara m'ha vingut de cop...
    veig que ets somiadora com jo... això ajuda a l'hora d'escriure...
    un petonet sorpresa i una abraçada forta...
    (et juro que jo no vaig ser qui et va tocar el braç, eh? )

  • Molt maco[Ofensiu]
    ITACA | 18-04-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt Anna, es d'aquells relats que quan els llegeixes vols saber més i més, a qui no li a pasat lo succeit al teu relat ... Molt ben descrit, m'ha agradat molt.

    PD: Per cert moltes gràcies pel que em vas dir, que et vaig alegrar i això, em vas inspirar de tal forma que vaig escriure lo que no t'imagines jaja, demà et trobaras un poema fet per a tu amiga, gràcies per alegrar-me el dia amb les teves felicitacions. Benvinguda a la web Anna, i gràcies per contribuir en el meu gran dia !

    Una abraçada molt forta, Clara

Valoració mitja: 9.67