Somni i realitat

Somni i realitat

1.- I de cop i volta això!; el meu amic Nicolau em diu que ja no es pot creure a ningú; que no devia fer-li-ho tan bé i que potser se n'ha anat amb un altre més competent, però jo no m'ho crec: hi ha una comunicació física i mental en la qual no és possible la mentida. D'aquestes coses, ell en diu supersticions, tonteries,...


2.- Avui he tornat a casa seva i l'he trobat estranya, la casa de la Cinta. M'ha semblat com si hi algú hagués remenat les coses, com si algú hagués vingut a fer-hi una visita i a endur-se quelcom; no trobo una foto que realment m'agradava: érem junts a la platja, coberts de sorra.


3.- He decidit posar uns quants emissors, dels de la feina, aquelles partícules invisibles que s'enganxen a les superfícies i que desprès van emetent senyals, repartits, impregnant els objectes, per si de cas; em podrien servir per localitzar al "lladre". Uns han anat a parar sobre un disc de Norah Jones, el que porta el títol "Turn me on" i que tant li agrada quan passa d'aquella posició dominat, tant seva, a una altra de més passiva.


4.- Em resulta trista però sobretot molt estranya aquesta fugida o desaparició havent deixat totes les seves pertinences a casa seva, la qual cosa m'obre una porta a l'esperança. No puc ni tan sols denunciar la seva desaparició, no soc familiar seu, no sé ni on viuen! La policia, els Mossos, fins i tot podrien pensar-se que es tracta d'un cas de violència familiar.


5.- La manera, delicada i subtil que té d'apamar-me el "cap d'alls" quan està ben encongit em ve ara a la memòria i em fa venir esgarrifances.



...



6.- Aquest matí de divendres, desprès del que havia de ser una visita rutinària abans d'anar cap a la feina, m'he trobat que, concretament el disc, precisament el disc, el nostre disc, ja no hi era. Portava el cotxe i me n'he anat, sense pensar-m'ho, seguint la marca de l'emissor direcció sud, cap a les nostres terres. He deixat Cambrils enrere; m'he girat per veure la Mola, prop de Colldejou i la Torre de Fontaubella , lloc amagat de la civilització, on havíem estat junts durant uns dies, veient el mar des de lluny, des d'aquelles cabanes enderrocades dins del bosc d'alzines o a prop de la cova que vam explorar, o entre els boixos grèvols i els teixos a l'ombra del rocam que mira al nord en perfecta solitud. El ramat de dalt de la mola ens havia abastit de llet i netejàvem i potabilitzavem l'aigua de la bassa amb les pastilles d'excursionista.


7.- Però l'emissor seguia senyalant sud; a L'Hospitalet de l'Infant he sortit cap a Mora, una boira espessa cobria en aquelles hores la vall de l'Ebre, tot baixant de Tivissa. He aparcat a Benissanet a sota el rètol de la botiga de Federico Cot, a la Plaça de Catalunya, on de petit la mare m'havia comprat roba i amb el sensor dissimulat a la mà m'he dirigit, seguint el rastre, cap als horts i camps de fruiters, encara voltats de la lluminositat blanca de la boira, fins que he arribat al riu. Uns gossos em bordaven de lluny en to pacífic i per obligació del càrrec.


8.- El senyal arribava fins a la paret de roca que separa els trossos i el riu, de la carretera, al final d'unes cases; sembla com si haguessin buscat una variant cap a la carretera, pels camins i ho haguessin fet a peu. He tirat enrere per agafar el cotxe de nou i he seguit cap a Miravet on he passat el riu amb la barca sense motor. El barquer s'ha fet gran.


9.- L'emissor semblava augmentar la seva potència mentre enfilava cap a Benifallet. Per meditar i descansar una estona, m'he desviat cap al camí de Rasquera i de la serra de Cardó, a l'esquerra.


10.- M'he pres un gin-tònic, cosa inusual en mi, i encara més a aquelles hores del migdia, al bar de Rasquera, entre les atentes mirades del clients de sempre, gent gran; dels clients d'aquest divendres. He pregat que no em fessin bufar a la carretera i he enfilat cap a dalt de Cardó on he passejat entre les ermites.


11.- A l'hora de dinar, amb el marcador cada cop més actiu m'he aturat finalment a les afores de Benifallet Benifallet , prop de la fonda on es percebien senyals contradictòries. Hi tenien un menú excel·lent, que no m'entrava i una mestressa fina i intel·ligent, com una perla morena.


12.- Allà m'ha semblat veure-la, però era un miratge, una noia de l'est me l'ha recordat, la seva fesomia s'hi assemblava però és clar, ni la forma de vestir ni el seu posat no em deien res, no eren ben be el seu; li he parlat i m'ha contestat amb accent balcànic. Està allà de cambrera.


13- Desprès del carajillo havent dinat m'he trobat valent, perquè no acostumo a veure i m'he decidit d'apropar-m'hi. La mestressa no em treia ull de sobre, però el que semblava ser el seu home li ha contestat d'aquella manera!, pel telèfon interior: "m'estic dutxant" com aquell que diu "me l'estic pelant", que l'ha fet pujar al domicili; tranquil·la, però; amb aquella tranquil·litat de tipus hormonal de les embarassades: serena, per comprovar immediatament que seguia tenint tot el seu suport. Aleshores he aprofitat per proposar-li d'anar a la vora del riu amb la pitjor excusa que he trobat i ha funcionat: al·lucinant!


14.- Hem baixat al riu entre les canyes i els tamarius, poca gent corria pel carrer a aquelles hores del migdia. El seu rostre era absent, res a veure amb ella. L'he tocat i s'ha deixat fer; jo estava un pel borratxo com he dit. El riu baixava silenciós i potent a la nostra vora. D'allà hem passat a la seva cambra. Per ser la primera vegada ens ha sortit prou bé. Amb l'agradable sensació que el "cap d'alls" era tractat també amb delicadesa, amb certa gosadia i amb el deteniment desitjat. Desprès, un cop m'he adormit, ha desaparegut.


15.- Recordo que endormiscat li he vist una piga familiar a l'esquena quan se n'anava, però l'expressió no era definitivament la seva malgrat la semblança. La mestressa m'ha vist sortir de la cambra i amb posat seriós m'ha demanat on era la "Elsa", aquest devia ser el seu nom; he desaparegut com he pogut.


16.- Al cotxe el sensor marcava ara més fluix. Per un moment he pensat que podia ser ella, subjecta a alguna droga, però era impossible, perquè parla aquest idioma estranger que no pot haver après en uns dies. Hi ha però, alguna cosa que ens uneix a la Elsa i a mi. Potser és una familiar de la Cinta, quelcom d'abans de conèixer-nos, de la qual cosa jo no n'estaria al corrent per alguna raó amagada. No m'ho trec del cap, perquè és massa coincidència. I les coincidències son molt estranyes, encara que no del tot impossibles, clar.


17.- He prosseguit la meva feina d'abans com un perdiguer darrera la guatlla, deixant l'Elsa per més endavant. El trajecte m'ha dut cap a l'interior de Tortosa, he passat pel costat de la catedral, els reials col·legis, la Suda, a la banda esquerra, llocs que tan be conec i he tirat amunt cap al coll de l'Alba . Per aquella carretera de la Simpàtica, solitària, sentia que m'estava posant en quelcom perillós i he deixat un missatge al meu amic Nicolau, explicant-li el que havia fet.


18.- Des de les cases del dalt del Coll de l'Alba veia tota l'estesa de camps d'oliveres als meus peus, i el delta, lluent com una safata d'or, al final de tot. He baixat, doncs, entre oliveres i alguns garrofers, direcció al Perelló; allò era un embolic de camins entre masos, per a qui no ho conegués, jo ho recordava més o menys bé; he anat seguint el rastre que m'ha dut a l'estació de L'Aldea , travessant l'autopista i m'ha endinsat en el laberint dels camins de terra del delta encara seguint la senyal fins que l'he perdut, possiblement sota l'aigua.


19.- No m'ha quedat, aleshores, més remei que fer mitja volta i he pujat ara en direcció contrària, cap a Gandesa i Mora; l'objecte marcat definitivament hauria desaparegut sota les aigües del riu en algun punt del delta, només lleus senyals desgastades encara de tant en tant feien moure el comptador de l'aparell sensor. M'he aturat a un moment a una benzinera abans d'arribar a Benifallet: sentia curiositat i volia veure novament l' "Elsa".


20.- Quan he tornat del lavabo el cotxe meu ja no hi era i en canvi un altre vehicle m'ha fet córrer de valent per fugir-ne. He fintat cap a la carretera estreta que baixa a la riba a la vora esquerra del pont El Llaguter i m'he endinsat en els camps de tarongers que hi ha, per despistar-los; ells ja no podien fàcilment tornar enrere. M'ha semblat el més prudent no girar, sinó prosseguir vorejant el riu per la seva banda dreta, pel camí de Barrufemes i Xesa i anar a sortir a Miravet, cosa que m'ha costat unes bones tres hores llargues a bo
n pas.


21.- Ja no recordava les puputs, només per aquí se'n veuen bastant, però no estava per a res. He agafat algunes taronges i una arrel de regalíssia que he reconegut. Per precaució he fet el tomb deixant el castell a la dreta i he enfilat cap a Miravet pel camí que du al mig del poble. No podia parlar amb ningú, el mòbil s'havia quedat al cotxe. S'ha fet fosc i m'he arraulit en una petita cova feta a un marge de terra. Allà he passat la nit fins que pel matí me n'he adonat que havia dormit a la vora del cementiri; si ho arribo a saber no m'hi quedo, aquestes coses no m'agraden!


22.- M'he espolsat la roba, com he pogut i he baixat cap al poble a esmorzar a l'antic bar de Solé a la plaça de l'Arenal; també he trucat al Nicolau. Sabia que una dona havia desaparegut i m'ha informat que segons les notícies, hauria mort ofegada al riu. Hem quedat a l'hora de dinar a un mas reconvertit en hotel a la sortida de Mora dins dels camps de conreu, a l'antic camí de Benissanet, entre les sínies.


23.- Els mossos voltaven a prop, a la plaça de l'ajuntament; uns vilatans parlaven de la cerca d'un cadàver: "una noia d'aspecte estranger, sense documentació ha aparegut al seu lloc habitual: l'assut de Xerta aquest matí", deien. Se la va veure amb un home la tarda d'abans. "Algú ha robat el cadàver mentre s'estava a punt de fer-li l'autòpsia a Xerta".


24.- Cada cop em queden menys dubtes que amb la Cinta ha passat quelcom i em sap greu per l'Elsa: sembla que ha estat letal per a ella aquesta semblança que tenia,...però jo no hi he pogut fer res, ni ha estat la meva intenció.


25.- Se m'ha acudit trucar a la fonda i parlar amb la "perla morena"; explicar-li el que ha passat: ella sap que he sortit desprès de l'Elsa i que no puc haver estat causant de res, jo; que miri si a la cambra hi ha una foto on hi surto i un disc de Norah Jones que és meu. Li he confessat que la noia tenia una semblança extraordinària amb la Cinta i que per això m'hi he apropat. El fet que l'estigués cercant, preocupat, li ha fet bon efecte; sens dubte, m'ha cregut, però se n'ha anat cap a la cambra que la policia escorcollava; m'ha dit que havia de lliurar-me a la policia; he sentit els policies parlant a la cambra, l'agent li ha preguntat si aquell que sortia a la foto era la persona que havia vingut i ha dit que si, acte seguit ha dit referint a l'Elsa "era com una flor abans de fer l'esclat", just la lletra del "Turn me on" que bona que és aquesta perla morena!; el policia ha pres l'aparell i m'ha demanat qui era i on era; no li he dit, és clar, ja ho esbrinarà si vol; jo només vull trobar la Cinta, de la resta ja en parlarem en un altre moment.


26.- Ara soc un sospitós, un home buscat; i el cotxe pot aparèixer -sinó el té la policia ja -, en qualsevol moment, si volen "ells" - qui són? -, que poden voler!, és clar!


27.- Surto del bar perquè ja començo a ser motiu d'atenció exagerada; però abans faig una ullada a l'Sport que sempre queda distès; res!, Messi, Iniesta, Iniesta i Messi, el de sempre! Un cop a fora pujo cap als darreres de la plaça i enfilo per l'exterior del poble, lluny de la carretera de Benissanet i Mora, primer en direcció al Pinell i quan arribo als Aubals agafo la direcció de Benissanet, no m'agrada córrer riscos. Sabien moltes coses meves aquests "ells" qui siguin, ara començo a estar preocupat; de lluny he vist alguns cotxes del mossos en direcció Miravet buscant informació del que trucava des d'un telèfon públic.


28.- De tornada a Barcelona, amb en Nicolau he anat cap a casa de la Cinta, era un lloc més segur pel que fa a la policia i podria ser una bona manera de trobar un desllorigador a la situació. De fet, podien tornar a recuperar més coses d'ella. La pregunta és: perquè? Què en feien, qui fossin, del seu material personal i dels seus records?


29.- He escorcollat la sala del menjador minuciosament i he descobert un petit transmissor d'imatges com els que fem servir a la feina en les tasques de contrainformació empresarial. Això m'ha deixat ben torbat, no m'ho esperava; qui són realment "ells" i que volen? Potser es tracta d'una càmera de la pròpia Cinta reconvertida - a veure si resultarà que era una mica perversa com insinua en Nicolau! -. M'he posat en el que he cregut un punt cec, després he fet veure que me n'anava i m'he quedat una estona al rebedor sense fer soroll en un punt que he pensat que quedava amagat a qualsevol càmera.


30.- Cansat d'esperar, he sortit a buscar més material emissor, i disseminar-lo, especialment a la maneta de la porta, per prosseguir la pista d'algú, si s'escaigués; és l'única esperança que em queda; m'he parapetat al cotxe del bonàs del Nicolau esperant mig adormit a aquelles hores. L'espera ha resultat decebedora; ningú no ha pujat a visitar el pis de nou.


31.- També m'he fet amb un interceptador de comunicacions. Amb ell puc intentar localitzar el meu cotxe per les rodalies de Benifallet.



...



32.- Quan es fa de dia, emprenc la tornada a les Terres de l'Ebre: aquest cop faré una mica de volta: res de passar per Mora: entraré per Gandesa i El Pinell per la part de Lleida, no m'agraden les bromes amb el Mossos. A una gran superfície oberta en diumenge m'he comprat una bici de muntanya i l'equip i l'he carregat a la vaca. Potser el millor seria arribar-se a Bot i baixar com un turista de diumenge més per la via verda, amb el sensor i l'interceptador de comunicacions, és clar, és clar!, que són petits i es dissimulen bé a la bossa de l'esmorzar.


33.- He anat baixant, doncs, des de Bot per la vall del riu Canaleta fins a Benifallet, els antics túnels del tren estan sense llum: que poc que dura el mobiliari urbà! M'he travessat la famosa gasolinera i res! He girat cap al pont amb intenció d'arribar-me a les rodalies de la fonda: a aquella hora feien un partit de futbol, les que bé podien ser les núvies del jugadors, perfectament embotides en uns texans inversemblants hi anaven de puntetes sobre unes sabates de talons alts. Em distreien la vista, sens dubte, però una amargor profund, desconeguda em venia a l'estomac tot recordant l'absència de la Cinta, de qui estava més penjat del que em volia reconèixer. Els seus objectes - estava clar i confirmat - havien anat a parar a aquell establiment,...


34.- He fet una ullada dissimulada a la fonda i per la part de darrera m'he apropat a la cuina: volia fer unes preguntes a la perla morena en la qual, no se perquè, tinc confiança, que espero que sigui mútua. Em veu, tot i anar disfressat de ciclista i surt al pati dient-me que foti el camp. El marit feineja amb uns pizzes mentre dona consells a les aprenentes: "no estàs pel que has d'estar" penso jo, poca-solta! Però bé és normal ser una mica carallot, que hi farem! No li dic res d'això: li pregunto com va venir a treballar a la fonda l'Elsa i m'informa que fa només uns dies que va aparèixer, víctima d'algun xoc, com si hagués tingut algun ensurt: va patir unes febres i parlava en somnis: li va fer llàstima!, ara creu que pot haver-se ficat en un embolic ajudant a una dona víctima d'una xarxa de proxenetes de l'est. Me'n vaig, només ha vist algú parlant amb ella que creu que viu en un mas de les rodalies cap a la banda del riu per l'altre costat o costat dret; ja ho ha dit a la policia però en principi és una persona gran dedicada a la informàtica que no tindria res a veure.


35.- En Nicolau m'ha trucat al mòbil de la feina i m'ha dit que ha rebut un avís: "no et fiquis en embolics!", li han fet arribar. Està ben espantat, la pròpia veu del que parlava li ha fet mala espina, com de sonat viciós! No sap com poden haver sabut d'ell si només ha baixat a buscar-me: "potser ens han seguit i saben on estem i que fem?" Això explicaria que no hagin passat altra vegada pel pis, no sé; estic confós. Li he dit que ara vaig en bici i que el seu cotxe el tinc aparcat a l'entrada de Gandesa davant de l'hotel a la vora del Centre de documentació de la Guerra.


36.- No he trobat rastre del meu cotxe per Benifallet; crec que el millor és comprar quelcom per menjar i anar a passar la nit a algun lloc tranquil de la vora del riu, per la part de Les Blores o Xesa; pot resultar un lloc interessant no tan sols perquè està molt amagat sinó perquè segons la perla morena, hi viu la persona que ha parlat amb l'Elsa. Seria convenient, prendre precaucions i no anar-hi directament, sinó baixar en canvi, pel camí de Miravet que voreja el castell i el deixa a l'esquerra . He començat la llarga volta primer en direcció cap al balneari de la Fontcalda pujant per la via verda, travessant el riu Canaleta i després des d'allà he agafat direcció Pinell pels camins de terra.


...



37.- Mentre es fa de nit arribo un altre cop a la vora del riu i vaig avançant ja pel camí que el voreja, perfectament senyalitzat; després de pujar un petit turó, noto que l'interceptador de comunicacions m'indica la presència del meu cotxe. Estaria en una casa perfectament remodelada a la mateixa vora del riu; la veig des de dalt, i del garatge sobresurt la part de darrere del que segurament és el meu cotxe, no li veig la matrícula.


38.- Tan bon punt s'ha fet ben fosc m'apropo a la casa i pujo a una petita cornisa del segon pis. Jo estava preparat per moltes coses però no pas pel que he acabat presenciant, per primera vegada seria testimoni de la captura dels meus propis fets i sensacions. M'explico: he vist representades en pantalla coses que només ella i jo sabíem, que mai han estat d
ivulgades, que ens pertanyen i que mai han estat enregistrades! L'he vist a ella: definitivament la Elsa és ja la Cinta: la seva expressió és la seva autèntica, tot i estar, nogensmenys sotmesa a una espècie de hipnosi.


39.- En qualsevol cas l'Elsa ja no existeix: la roba si que és seva però ara ja parla català perfectament i el seu posat és el de sempre. Endemés, no ha mort ofegada, com es deia.


40.- Està força desinhibida i sento per primera vegada un sentiment de pudor i un afecte intern, de cosa pròpia; parla i hi ha un parell d'oients una parella d'aspecte gran que tenen una espècie de cascos de música que semblen estar connectats i interpretar el seu pensament més íntim per tal com anticipen i s'indiquen accions que vindran. Li fan preguntes també mentre en una pantalla es representen els seus "somnis".


41.- Sento la remor de la seva veu relatant o explicant la projecció; és la nostra relació. Respon el que els ve de gust pregunta-li i diu que m'estima sense saber molt bé perquè, però que li dono serenitat i la poso a punt amb poca cosa que faci. Em quedo badant, per allà he sortit jo i en part he quedat bé, la declaració m'omple d'orgull masculí, si fem cas omís de la llastimosa, patètica, situació que contemplo: algú manipulat com un ninot.


42.- Tot està passant molt ràpid. Potser per l'emoció del moment em desequilibro i em precipito al buit. M'he fet mal, però gairebé no ho noto, mentalment encara sóc a dalt; he caigut sobre la gespa humida que ha esmorteït el cop. Entre rialles repassaven les nostres escenes de llit; ella estava veritablement calenta, tan en la realitat com en el somni; en aquells moments que normalment desitges ser allí; també hem sortit, ella i jo, vora el riu, ens miràvem com si fóssim transparents - jo la duia en una barca, el mon exterior havia deixat d'existir, suràvem en un vaixell suaument bressolat per l'aire -, amb aquella mirada natural, intensa i directa en que ens passa el nostre moment d'eternitat,...


43.- Allò pornogràfic no rau en la imatge, quan ja estem fosos rítmicament, sinó en la expressió íntima del seu sentiment i del que ella creu el meu. Amb una mica de frustració em fa retrets: voldria que tots dos fóssim un de sol, per assolir l'èxtasi; l'èxit seu en aquell moment és posseir-me mentalment de la mateixa manera que estem fosos físicament.


44.- Però aquesta manca de lliurament meu es demora i la fa patir; jo soc, en part, doncs, el culpable de la seva malenconia. És massa per a mi aquest compromís, massa per a mi, però imprescindible, ara ho veig, per la seva felicitat. No hi ha dubte que la seva actitud és, si es vol, més completa, però també massa agosarada al meu entendre. És aquesta barreja de fragilitat i fortalesa la que la fa estimable...


45.- Què és la vida sinó un compromís profund, ve a dir-me, i em dol perquè jo no tinc la mateixa opinió valenta, sinó una altra de més prudent: qui soc jo, amb la meva actitud possibilista, gairebé diríem de manca de principis, conformista, acomodatícia,..i sobre tot perversa, si, perversa!; però per què, si és tan així, segueix al meu costat; és que potser busca estar permanentment insatisfeta per tal de sentir-se viva? No esta ella dominada per una absurda i enganyosa idea de l'absolut? Deia "ets un pervers, no et vols comprometre, només voles i voles sense aterrar mai a la realitat!". Bé, no és ben bé així, un tema de bons i dolents, ella també té quelcom de mantis...Pensa que en el fons, soc feble, per aquesta manca de lliurament.


46.- I, tanmateix, pot canviar de sobte, sense cap trencament, sense motiu aparent, com empesa per una força natural, a una actitud sensual en la qual busca el seu plaer, sense massa embuts ni falses moralitats. I assoleixo aleshores sí! aquell sentiment de pau amb mi mateix i d'amor, de realització, de quan has acabat una feina, has assolit una fita: d'acoblament total entre realitat i desig. Me n'he adonat, però, que a fi de comptes, si jo sóc més fort és perquè ella m'estima: hi posa el gasto!


47.- Per sort, en la caiguda no m'he trencat res, m'he fet mal als talons i prou: el cop. He quedat estès una estona. Avanço com puc, més ben dit m'arrossego cap al cotxe abans de que puguin baixar a inspeccionar, per tal de recuperar-hi la pistola que hi du, com qui diu, de fàbrica - ja que el vehicle és formalment de l'empresa -; a mi no em cal ja que em cuido només dels aspectes de comunicacions.


48.- La lluna il·lumina ara el riu que baixa inverossímilment de pressa com una gran pasterada d'aigua, amb els seus petits remolins i aiguabarreigs. El soroll és fluix. Desprèn aquella olor tan característica que aspiro, ple de records. He esperat per entrar al cotxe. Efectivament he sentit bordar un gosset quan he obert la porta del cotxe i s'ha encès el pilot; les claus no hi eren, però.


49.- He remenat sota el meu seient fins que he notat la fredor del metall. M'he quedat quiet confiant en l'arma. Qui vingui que ho faci preparat! M'he tocat la cama, un altre cop: un bony però sense res trencat. Els talons s'han recuperat. El sotrac al coll ha passat. M'he quedat acotxat a la vora del garatge. He pensat que el millor era treure a la Cinta d'allà el més aviat possible i per això havia de tornar a pujar a la cornisa, aquest cop ja més resolt al que convingués. He recorregut amb molt de compte la cornisa del segon pis per no tornar a saltar al buit dos pisos.


50.- Cal esperar i veure que fan amb ella. Han passat una bona estona distrets, en contínua revisió de les nostres experiències vitals! El que he vist i del que he tingut constància m'ha esperonat. I m'ha donat valor. Al cap d'una estona l'han fet posar al llit; ella ha obeït com un corderet. Li han posat uns elèctrodes addicionals al cap, ja hi porta quelcom, i han engegat una màquina. El meu interceptador de senyals s'ha activat en detectar un gran flux de dades. He esperar que tot hom plegués i se n'anés a dormir.



...


51.- Obro una porta i entro a les fosques, només amb la claror de la lluna; voldria que la Cinta fes quelcom però no hi confio, realment, desprès d'haver-la vist en aquell estat llastimós, exposada, com una nina sense ànima, a la voluntat d'aquella parella d'estranys individus viciosos.


52.- Encara no entenc que és el que passa com poden fer sortir els somnis a la realitat. Indubtablement som nosaltres dos però estem com revestits de més bellesa. M'ha servit, en part, la contenció que cal en el meu ofici. Si es tracta d'alguna droga esperem que li pugui passar l'efecte.


53.- M'apropo al seu llit i l'acarono d'aquella manera que li agrada i s'arrauleix fent un gest seu característic, totes les seves proporcions són ara meves però no és moment, la seva pell és fina, calenta i brillant. Els meus braços l'envolten: m'he emocionat, ho reconec amb aquest petit gest automàtic d'intimitat, la seva carn suau, molsuda, elàstica ...però en comptes de quedar-me al seu costat l'agafo a pes i enfilo en direcció a una porta de sortida.


54.- Allà em trobo a la sinistra parelleta drets i mirant-me; m'ha fet impressió, ho reconec, veure'ls plantats esperant-nos. Aparteu-vos els dic amb la punta del canó: això si que no s'ho esperaven, però m'han dit: "Joan, -com saben el meu nom? - tingui compte amb nosaltres, li podem fer molt de mal i vostè no anirà molt lluny". "Doneu-me les claus del cotxe". Ho han fet. Ells davant meu, hem anat, tots quatre i una gosseta que tenen, cap al cotxe. La Cinta dormia. Els he fet obrir les portes de darrera del vehicle i estirar-se a terra, lluny.


55.- He enfilat amunt per l'estreta carretera. He posat a carregar el mòbil. Quan m'allunyava m'han trucat -se saben tots el números! - i m'ha avisat que no digui res o mai no es despertarà. Un sobtat per bé que previsible atac d'impotència m'ha assaltat però he fet el cor fort. He aturat el cotxe sota l'ametller on tenia guardada la bici i l'he carregat. He revisat les trucades que m'han fet: els familiars de la Cinta m'han localitzat a través del Nicolau i em demanen que en sé d'ella. Diu que trucaran a la policia ben aviat, si no dic res.


56.- Molts interrogant s'acumulen al meu cap, estic desbordat, superat per les circumstàncies. Crec que ells han guardat el cotxe perquè no volien donar pistes als Mossos sobre la persona que tenien retinguda. Per altra banda, queda clar que han estat capaços de simular que l' "Elsa" estava morta. Com ho han pogut fer? Com ha resistit l'ofec? Tenia una espècie de coma induït i desprès l'han despertat? Con aconsegueixen projectar els pensaments més íntims? Són un xarxa de perversos? Perquè hi havia un flux de dades tan intens,...que feien els electròdes al cap de la Cinta? Li repasso el cabell i noto encara un dispositiu enganxat ales temples. Li trec.


57.- Atès que la família de la Cinta es pot haver posat en contacte amb la policia, el millor seria traslladar-la a la fonda en lloc de portar-la a Barcelona i, endemés, cal tenir-la a prop dels que li han provocat el seu estat per si de cas.


58.- A primera hora del matí, mentre ella segueix dormint, relativament tranquil·la, truco al mòbil de la feina del Nicolau i li dic que ja tinc "l'encàrrec acabat" i que he de revisar-lo per si està en condicions sanitàries adequades i, si de cas, portar-lo al "magatzem de la fonda": és l'únic lloc o el lloc més adequant, hores d'ara. M'entèn i em diu que sí i que vindrà a recuperar el seu vehicle a Gandesa. "Ja que baixes, mira de passar per la Fontcalda, un lloc que t'agradarà, una mica abans, d'arribar-hi hi ha el, desviament cap a l'Ermita de Santa Magdalena i la cota 705 per un camí de terra que surt a l'esquerra".

59.- Potser baixarà amb la seva amiga Me
rcé, una biòloga una mica torracollons que no se la treu de sobre,...la típica noia pere-punyetes a qui tot se li fa malament,...No és qüestió de posar pegues, vistes les circumstàncies, espero que vingui a ajudar!


60.- M'he encaminat cap al lloc de la cita per esperar-los i veure si es pot esbrinar que li passa a la Cinta; li dono aigua, que és l'únic que m'accepta. El seu cap bull, l'interceptador no descansa, no para de detectar fluxos de dades en grans quantitats.


61.- Truco al telèfon des del que m'ha trucat i em contesta la mateixa veu sinistra que ja conec: "no t'has fet esperar", diu. Li etzibo que ho posaré tot en coneixement de la policia i em contesta: "que encara no ho has fet? Per què?" Li dic que el que vull es saber que li passa a la Cinta; no veig clar el seu comportament i crec que està sota control seu, però que si empitjora, podria fer-ho. La Cinta comença a parlar com la veu sinistra i tot plegat m'espanta. A l'altra banda riuen. Agafo l'interceptador i comprovo un potent flux de dades ara en les dues direccions.


62.- Les idees se'm comencen a aclarir, si no ho entenc malament, han desenvolupat un sistema per transferir la informació del cervell humà. Li dic que aquesta idea no li agradarà a la policia. "La trobaran ridícula", em respon. "Jo soc tècnic en senyals digitals i estic comprovant les dades i deixant-ne constància", reblo, "Per altra banda tinc el dispositiu que duia enganxat al cap". Accedeix a quedar amb mi. El lloc em sona: als trossos que toquen al riu a Benissanet,...Serà per la nit. Diu que m'apropi al riu; a l'embarcador hi trobaré una piragua, que l'agafi i baixi riu avall que ja m'avisaran per llums. Hi he d'anar, però, amb molt de compte.


63.- Un cop vist el tema el millor seria que en Nicolau, o bé tots dos, ell i la Mercè, la portin en fer-se de nit a la fonda. Jo n'hauré posat al corrent a la perla morena. Quan la truco, em reconeix la veu, es queda un moment sorpresa per tot plegat i em diu que el millor és que agafi dos apartaments per a dues parelles a l'hostal de la Fontcalda, prop d'on soc; no te sentit que torni allà l'"ofegada". El jutge ha iniciat una investigació del cas, rutinària, compatible amb les seves aficions musicals, sense massa pressa: això de la desaparició d'un cadàver desconegut li fa arrufar el nas i no és tan urgent com quan hi ha embolicat algú viu o un assassinat; endemés les persones que hi ha intervingut no són agents de l'autoritat.


64.- Ella, - sempre tan tranqui-la i disposada a ajudar en assumptes de cor-, em recomanarà a l'encarregat dient-li que té molta feina amb un convit previst i que no pot atendre'ns i que estem interessats en la zona i que ja li abonarà el que pugi, que ella ha cobrat per anticipat.


65.- De la feina em truquen i em deixen un missatge: em diuen que si he desaparegut i que la policia m'ha trucat. No deuen saber encara que la Elsa i la Cinta són la mateixa persona,...Ens instal·lem als apartaments de la Fontcalda procurant no aixecar sospites; només hi ha hagut un ensurt quan jo no me n'he adonat que em deia el nom de perla morena: Teresina.


66.- Un cop als apartaments, parlem amb la Mercè sobre que li pot estar passant a la Cinta; no aconsegueix evidència que estigui sota l'efecte d'una droga pels seus reflexos i altres coses. És un misteri. S'estan a la seva vora.


...


67.- La piragua és al seu lloc, l'agafo i remo a favor de la corrent. Em truquen i em diuen que baixi fins a un molí aigües avall: una construcció semienderrocada, a un parell de quilòmetres, a la banda dreta, passat Miravet. Hi haurà una llum. La suavitat del riu contrasta ara amb el meu neguit. Quan m'hi acosto, a la riba m'espera una sola persona però no de les que preveia, és més forta, tot i que la veu sinistra és la mateixa.


68.- No ben bé he baixat, n'apareix una altra darrera meu, igualment forta i vistes les determinades intencions de les dues, que no són altres que enviar-me al fons del riu i que sembli natural- un sonat amb piragua a mitja nit! -. No trec la pistola, faig us del rem per guanyar unes desenes de metres i emprenc la fugida corrent pel camí cap a Miravet seguit de prop per ells. En la foscor de la nit només il·luminada per una lluna enteranyinada de núvols deixo el camí de la riba i enfilo cap al castell a l'esquerra.


69.- Segueixo sentint les seves veus, esbufegant muntanya amunt, però els he deixat una mica enrere. Miro d'entrar al castell pujant per la roca desgastada que fa punts sortint que permeten escalar-la; ells també ho fan. Penso que podré despistar-los per dins i sortir un altre cop. Els sembla que només puc haver anat escales amunt, cap a les terrasses superiors per l'escala de cargol però m'he amagat cap a la banda esquerra del patí d'armes, arraulit en una una zona fosca vora una escala.


70.- Sento com discuteixen: arguments com de persones diferents s'entrellacen en la seva expressió un xic embogida: una de les dues persones diu que sóc perillós i han d'acabar amb la meva vida i l'altra opina que és tot inútil i que un dia o altre els descobriran: el joc s'ha convertit en massa arriscat. Entreveig un cert cansament d'aquest viure vides alienes: no es pot "volar i volar sense aterrar mai a cap realitat, com uns perversos", diu el que sembla més conscient (dedueixo amb una certa incredulitat que ell no pensen ser-ne de perversos); però totes aquestes idees em resulten força familiars.


71.- Criden per dins, les seves veus en el silenci del castell resulten simplement espaordidores; es troben ara a l'antiga església del castell que em sembla que els és coneguda gairebé com si fossin mestres de l'orde del Temple; surto, he aconsegueix despitar-los momentàniament, jo també conec bé el lloc, malgrat que m'atemoreix més que altra cosa; me'n vaig cap a l'exterior capa les antigues cavallerisses i ja fora del recinte baixo corrent cap al cap de la vila a fi de descansar una mica i comprovar que ja no em segueixen.


72.- A la Sanaqueta escalo el mur sud de l'església vella i hi entro per la teulada;, m'encamino cap a la sagristia a les fosques, no se sent res, tot és fantasmagòric. Les lletanies semblem ressonar encara als murs. Com uns càntics, llunyans, protagonitzats, bàsicament per dones, s'escolen darrera els confessionaris. Allà, a la sagristia, pel gran finestral de l'est, hi entra la llum de la lluna. Unes quantes pastilles d'encens romanen caigudes de l'armari on hi havia el vi de missa; són a terra junt amb la gerra trencada i unes vinagreres abandonades. Obro la porta de jardí i ajupit sota del nesprer escolto encara una mica, per si de cas; en no haver-hi sorolls em desplaço un altre cop al carrer. Em despenjo pel mur àrab i baixo. Crec que aquí al mig del poble ja no gosarien sortir.


73.- Me n'he adonat que potser el seu cap, alimentat amb tota mena d'experiències contradictòries mal païdes, comença a donar senyals de debilitat en aquesta situació de tensió: noto com si no haguessin assimilat bé tanta informació dispersa . Estan en lluita dintre seu i en la seva relació mútua. Quedarem un altre cop, però aquesta camí, jo prendre la iniciativa. Torno a peu cap a Benissanet, un altre cop pels Aubals, per recollir el cotxe i tornar a la Fontcalda.


74.- Per la Fontcalda tot és igual; la Cinta segueix al llit delirant semiinsconscient; l'interceptador segueix funcionant, ara de manera intermitent. Dono compte de l'excursió fluvial al Nicolau i la Mercè. A ell l'ha estat trucant la Policia, respecte a la Cinta; ha dit que era fora de casa per motius de feina; però s'ha de presentar tan bon punt torni. Em recomana de reposar forces. Demà dimecres hauríem de capgirar la situació tornant a la casa, vora el riu. En Nicolau es quedarà despert vigilant que l'interceptador de dades funcioni ja que ens informa que l'altre costat de la comunicació encara està actiu i situat a relativa curta distància. La Mercè està indignada, un altre cop, amb nosaltres, amb mi per la meva "passivitat" i per dormir en aquesta situació i amb en Nicolau per permetre-ho; ella es queda desperta amb en Nicolau. A les 6 m'avisa que hi ha canvis en el fluxe de dades i surto amb l'equip cap al cotxe per seguir-ne la senyal que em porta de forma inevitable riu avall.


75.- Passo Xerta, Aldover, i a l'alçada de Roquetes sembla que he guanyat alguns metres, degut potser al trànsit més lent. Passem Tortosa en direcció a l'Aldea. El senyal cada cop és més intens. Deixo el vehicle a l'aparcament de l'estació i em dirigeixo cap a les taquilles. Hi ha un grup de gent i no distingeixo a ningú conegut. La màquina comença a fallar per les interferències del corrent elèctric de les vies o per algun aparell de telecomunicacions del ferrocarril. Això no estava previst.


76.- Aleshores dins del grup heterogeni de persones que en aquell moment hi ha a l'estació crido i un pagès es gira amb cara de dir: "quin sonat!"; no en debades una mica més enllà un grup anarquista format al millor barri de Tortosa fa proselitisme i crida contra la instal·lació d'una empresa farmacèutica que experimenta amb animals a les rodalies i més enllà el que sembla un grup de terapeutes discuteix en un cert to alt sobre el valor de l'experiència dels altres en un mateix. Només falta que jo cridi "Semper festina tarde" - afanyat sempre a poc a poc -, unes paraules en llatí, per a que el pagès, ja gran, mormoli, algun renec contra la modernitat, o sigui, des de que la mula va deixar la sènia.


77.- Però jo ara no tinc temps de bromes, només jo sé que la Cinta està estudiant aquest temes d'història medieval que la porten sovint a Tortosa i percebo dos rostres que s'han girat sorpresos com si els haguessin enganxat. Vaig cap a allà i els faig senyal del que duc a la butxaca amb cara de pocs amics. M'acompanyen cap al cotxe.


78.- Estan malament dels nervis, amb la cara lívida de voler vomitar; els ulls els giren de manera un pèl
incontrolada, browniana. Es posen les ulleres fosques i pugem al cotxe. Sembla que el seu cap no funciona adequadament.


79.-Els dic que pugin al davant i que s'estiguin tranquils. Quan es calmen una mica els mano conduir. Torno a dir que jo els donaré el xip que tinc i el que calgui; els demano que m'expliquin com restaurar la persona Cinta; només en sentir el nom, es posen les mans al cap: mai cap altra persona "absorbida" els havia seduït tant i alhora provocat tots aquells problemes de consciència. S'autocritiquen i fustiguen, es fan retrets mutus. Històries que semblen antigues: "em fa molta pena de debó aquell xicot a qui vam assassinar i era un pobre ximple" "Tinc la sensació d'haver fet moltes coses malament, però aquesta la vas fer tu pel teu compte". Els mano callar; estan desfets. Accedeixen a retornar la part d'emocions i fets al cap de la Cinta. Només la vull a ella, els adverteixo. Vull que es desperti ja. Però l'engegat de la seva consciència haurà d'esperar, és una mica lent. El procés "requereix contrasenya", amb la qual s'activa la personalitat absorbida i alhora es comprova que tot ha anat bé, em diuen.


80.- Parlo amb en Nicolau, al telèfon de la Mercè, i li pregunto si nota alguna cosa; em diu que descansa més tranquil·la des de fa una estona i sembla baixar-li la febre, tot i que té moltes palpitacions com si tingués un mal són, però que va seguit d'estones de placidesa. Els dic que l'operació de retorn del seu jo i els seus records pot durar encara una estona.


81.- Pugem riu amunt cap a Mora i Gandesa, sembla que l'operació es va completant. Els demano que per què ha estat la Cinta i em contesten que la van veure per Tortosa i els va agradar, que se'ls va escapar a Benifallet. Comencen a estar més serens. En un moment donat em mostren un aparell diminut sota el cabell darrera l'orella i em diuen que mani treure-li.


82.- Torno a trucar al Nicolau; s'hi posa la Mercè i em diu que la situació s'ha normalitzat. Li explico que busqui sota l'orella esquerra entre el cabell per si troba quelcom; em diu que si. Li treu. Aleshores els demano la contrasenya i per telèfon li repeteixo a la Cinta a l'orella: "desensambla_ali_baba:si_us_plau_tres".


83.- En Nicolau em confirma que la Cinta s'ha recuperat però com si d'un somni es tractés; sembla estar normal però no recorda res. No té la sensació d'haver patit.


84.- Ara que ha acabat tot bé per nosaltres, és quan les dues persones mostren la seva estranyesa: no se'n saben avenir que les hagi localitzat, però tampoc estan molt tristes, en el fons sembla que els hem fet un favor. Els dic que casualment em dedico a assumptes de protecció de les comunicacions de persones importants - normalment xorissos tipus wall-street, que hi farem! S'ha de viure! I d'altres que se'n creuen d'importants -; tinc aparells per escanejar l'espectre radioelèctric en cerca de les radiacions pròpies dels telèfons mòbils.



...


85.- El que ha succeït desprès ho refereixo en passat perquè em fa l'efecte com si es tractés de quelcom no viscut,somniat o viscut ja fa molt de temps: Vam recórrer en cotxe la carretera cap a Flix pel Pas de l'Ase, on l'aigua presenta el seu cabal comprimit i poderós en un silenci altiu i confiat, i on la temença del que amaga és més forta; allà en aquell punt, una de les dues persones, la que no conduïa, va decidir a baixar, sense dir res, i va entrar a l'aigua freda; mentre se l'enduia la corrent al mig del riu, es va quedat immòbil, marxant a inesperada velocitat cap al que no podia ser sinó el mes enllà.


86.- Passat Flix, la carretera ens duia cap a Riba-roja; un cop hi vam arribar, la persona que quedava em va demanar de seguir en direcció a la Pobla de Massaluca, travessant la via del tren, fins a una petita badia amb barques de lloguer. Vam agafar-ne una en silenci procurant no ser vistos pel personal que a aquelles hores dormia al seu bungalow; en un moment donat es recargolà i respirà fons:"ja està, el riu ja el té" va dir, mentre es treia una agulla del sota l'orella i el que semblava una llàgrima va fer acte de presència.


87.- Vam remar fins a sortir al pantà i vam enfilar ja a motor, riu amunt. "Hem anat canviant de persona, hem xuclat el pensament de molta gent però tot i així ara és hora de morir"; "ho hem vist clar" - va continuar -: "és l'únic que podem fer" - parlava en plural, però l'altra meitat seva feia estona que devia ballar giragonses sota el riu en direcció Xerta a punt de submergir-se del tot i ser pastura de les anguiles. Em va venir una glopada però em vaig contenir; podia compadir-me, identificar-me llunyanament, amb aquests dos sers?


88.- "Vull destruir abans tot el que hem fet; acompanya'm fins a la desembocadura del Matarranya, al tunel del tren abandonat"; vam deixar la barca a la riba, a la banda dreta pujant, al vessant sud, sec i sense arbres i ens vam enfilar cap la tunel; ell va entrar-hi i al cap d'una estona quan va començar a sortir fum va tornar i vam pujar de nou a la barca.


89.- "Ens dirigirem, si et sembla bé, cap a les sis trenta". "Què és això", li vaig dir. "És el rellotge de campanar de lo Faió a l'hora en que es va aturar el mecanisme del rellotge quan va començar a quedar submergit per l'aigua. Allà m'esperen". L'estesa d'aigua platejada per la lluna, amb el cerç empenyen de cara feia impressió aquela matinada de tardor. Petites boires envoltaven la màquia de les muntanyes; tota la varietat de plantes mediterrànies confluïen allà en solitud. Des de dalt els turons edificis abandonats, testimoni d'altres èpoques més bones, ens guaitaven sinistres i terrorífics, com gegant adormits.


90.- Em va confessar que la darrera "absorció", la de la Cinta, havia provocat una gran disbauxa, una cosa insuportable, en el seus cervells; pensaments contradictoris es disputaven la prioritat al seu cap, fins a fer-lo inservible, en una mena de guerra civil, entre el que se suposava conscient i l'inconscient; ell havia vist singularitzar-se el pensament de la Cinta: creia que havia de viure per fer que desig i realitat o pensament i realitat fossin tot una sola cosa, i quina era la seva realitat?: hauria volgut sobreviure però no era possible continuar i oposar-se tan frontalment a la natura.


91.- Havien decidit, doncs, de lliurar-se al riu. Quan morís la segona persona, l'altra part seva es destruiria al mateix temps, sota les seves aigües rectores. Una havia mostrat preferència per córrer riu vall. La seva preferència, en una mena de càstig, era que el silurs acabessin amb el seu cos. En un moment em va lliurar un petit xip i l'agulla de l'orella: "ja t'ho estudiaràs", em va dir, va abocar a l'aigua un líquid pudent, amb olor de peix podrit d'un petit flascó que devia haver agafat al Matarranya, es va llençar a l'aigua i va desaparèixer amb molta rapidesa, degut probablement a algun pes que devia portar posat a sobre; l'olor de peix en descomposició es va notar a l'aire. Al cap d'un estona es va sentir com l'aigua xarbotava sota la barca, els silurs havien començat el banquet.


92.- Jo m'ho vaig creure tot, hagués pogut no fer-ho i enviar-los directament a l'altre barri, però els vaig donar l'oportunitat de desaparèixer dignament. Podíem haver lluitat amb mi i no ho van fer. Tanmateix, amb ella, la Cinta, a dins, els era impossible: gairebé només teníem aquesta opció: ser adults per un cop i reconèixer d'una vegada per totes el seu fi: s'afanyaven ara perquè havien volgut evitar una estació, la darrera. (em va semblar tornar a sentir les paraules de la Cinta sobre la perversitat; realment era una espècie de bruixa! Sí, eren les seves paraules, a les quals de tant en tant, per sort, donava un respir!)


93.- Vaig continuar riu amunt atemorit durant dues hores, a tot el drap que donava de si la barca, entre aigües somes i algun tronc d'arbre sortint a la superfície. La barca ja la trobarien els seus amos; anava en direcció al Segre i a Mequinença . Allà sobre les aigües que cobrien el vell poble, on hi havia hagut amarrats més de cent llaguts, vaig lligar-la a un semi embarcador en construcció i vaig baixar a terra, amb una sensació d'alleujament. Era ben bé com si jo mateix hagués passat un malson , malgrat que ho recordo tot perfectament.



...


94.- Des d'allà he trucat a l'inevitable amic Nicolau; vull preguntar-li, més en broma que seriosament, perquè se sabia tan bé de memòria el seu telèfon la Cinta, fins al punt que el van trucar els nostres dos personatges. Em diu, "això teu són cabòries, amic; cabòries de l'Ebre: ja no hi ha llaguts amic. Et passaré a buscar".


95.- "S'ha recuperat totalment la Cinta, per cert;" em diu, "però, no recorda res, val més que ho deixem així, de moment; no ha passat res, entesos?, només aconseguiríem posar-la nerviosa". He trucat a la badia des del restaurant de les escoles antigues on potser havia estudiat el mateix Jesús Moncada i els he donat el lloc on és la barca.


96.- Mentre espero que arribin a buscar-me tots tres, recordo, no sé per què, Norah Jones, aquest cop " "Crazy" ": "I know You'd love as long as you want it and then some day,you'd leave for somebody new", que canto baixet, tot fent temps.


97.- Hem de tancar el tema amb els familiars i amb els de l'empresa i sense oblidar la perla morena, la Teresina, a qui hem de pagar l'estada a la Fontcalda. L'hem de trucar i pactar una explicació: la Cinta hauria perdut el coneixement i la memòria mentre passejava sola al voltant de la teixeda mil·lenària de Rasquera, degut a algun cop; hauria fet cap al seu establiment i hauria dit que el seu nom era Elsa. Desprès s'hauria recuperat gràcies als seus amics que haurien vingut a cercar-la. La desaparició del cos no podia ser pas el seu, ja que era viva. Ja corria la veu que això de la noia ofegada s'atribuïa a una bretolada dels xiquets que no saben a que dedicar-se; encara no s'ha vist cap cadàver caminant. El tema augmentaria les històries de por de les rodalies. La "Cameta coixa", personatge aterridor de la comarca, tindria un altre argument per espantar els menuts.


98.- Ens hem fet una abraçada, primer tímida i després intensa i diferent, com de la gent que fa molt temps que no es veu però amb qui es té molt en comú; la seva pell és com sempre fina, setinada, la seva carn és dura, elàstica i flexible, també com sempre; els nostres llavis comencen a mullar-se de saliva mútua: està per bavar-la de cap a peus, estimulat com estic per les moltes coses que ara sé sobre ella, però que no faré servir; només em donen més confiança.


99.- I ella segueix essent ella: la seva manera de fer i deixar-se fer és la mateixa.


100.- Quan he tractat d'explicar-li que li ha passat, mostrant-li les agulles i el xip, m'ha dit que li és igual perquè ara se sent la dona més feliç del mon. No sé si en aquest estat mental hi pot tenir alguna cosa a veure el complicat procés de restauració de la seva ment però de moment no m'importa massa. Em sembla missió impossible de fer-li conèixer el que ha succeït: potser amb el temps ho aconseguiré, esbrinant tot allò que m'han lliurat aquests estranys personatges.



"Tots els personatges que surten en aquest relat són inventats"