somni errant

La lluna governa el meu dia.
El cel plora llàgrimes d'hivern.
El vent em porta la teva veu.
On has fugit, utopia?

Poetes que canten al vent.
Profetes que criden!
Profetes que clamen al cel.
Poetes a qui han près la veu.

On ets? On vas? On t'amagues, somni errant?
On ets ? On vas ? On t'amagues somni errant ?

Me'n vaig, m'escapo dels dies,
d'un present que no vull, m'exilio.
Per tu, primavera dels somnis
seré soldat dels teus abrils.

Soldats de plom omplen carrers
Soldats de marbre.
Soldats de pedra sense miraments
contra les idees i pensaments.
Defensant terres i diners,
contra les paraules i la gent.

On ets ? On vas ? On t'amagues, somni errant ?
On ets ? On vas ? On t'amagues, somni errant ?

Vencerem els canons amb somriures,
abraçant qui hi ha darrere el fusell.
La guerra serà record d'aquells dies
que havíem oblidat la utopia.

Serà abril cada mes de la vida.
Eterna primavera.
Serà un record la vella utopia,
serà real cada dia.
La utopia… cada dia
La utopia… a les teves mans
La utopia… als teus peus
La utopia… al teu cor
La utopia… al teu cap
La utopia… al teu crit
La utopia… al teu món
La utopia… cada dia.

On ets? On vas? On t'amagues, somni errant?
On ets ? On vas ? On t'amagues, somni errant ?

Oh, vella utopia… (oh, bella utopia)

Si el teu és el camí de l'exili.
Si el teu és el camí de l'oblit
Si el teu és el camí del no-res
Serà el teu, el destí dels meus dies.