Somni en forma de capdell de cavaller ferit

Enyoro amb evident fatiga perfumada
l'estretor solemne en el combat essent jo ferit,
colpejat al pit més d'una vegada
en caure del cavall.

Ploro ara per desplaença meva
la seva mort segura.

Ara, des del mirall fet bocins de la meva cambra
endevino del balancí estant
els colors dispersos de la sorprenent natura del jardí
i al bell mig de rocs la fantasia
gelosa de la màgia d'una copa de roig vi.

Ara , ja no sé quin missatge acollia i envolava l'enemic
abans de l'excelsa lluita.

Intueixo que amb relativa freqüència adormim la vida.

Extenuat em marevella tan l'ample ferida
com el record del dolor que lescuma de l'ona em regalava
quan gosava llepar-me per regalims
mentre jo despoderat, ajagut damunt la sorra de la platja
em sentia com un cadell nafrat
amb poquíssims sentits,
temorenc sobre la meva propia petjada ara esborrada.
Enyorat, assedegat, mut.

Assegut al balancí clavo la mirada
en la fantasia enfornada al mig dels rocs...

No vull gemegar
però un irrefrenable fil de veu,
bava , runa i ràbia
conviden a sospirar.

Assegut al balancí enyoro el fred ,
el foc, els crits i aquell petó de comiat.....

Em despullo aixoplugant-me en la darrera batalla perduda.