Somni emmirallat

Cada dia tinc més clar que vull tenir-te al meu costat. Reflexada en un mirall t'he començat a imaginar. Tanco els ulls, aquells ulls temps enrere plens de màgia, de llums enlluernadores, com papallones portadores d'esperança, d'il·lusió per viure..ara només cauen llàgrimes, rius que arrosseguen la vida i m'arranquen tota il·lusió per viure. Tot és fosc, només una espurna de claror, és la nineta dels teus ulls, de mirada encisadora, que m'atreuen cap a un laberint sense sortida. Començo a córrer amb l'esperança de creuar la porta i veure't davant meu, però quan més a prop hi sóc, més lluny et veig de mi...el cor no em para de sagnar mentre, plorant, me n'adono que no hi ha un final feliç, que no t'aconseguiré ni avui ni demà, que el seguir-te estimant és inútil, que em perdré per sempre en un món sense raó, sense sentit, sense tu..Només puc desaparèixer en silenci, alimentant aquell forat incomplert dins el meu cor, aquell racó eternament teu que em mata, que em destrossa per dintre, deixant anar els últims sospirs d'il·lusió, l'últim esforç abans de cedir, de deixar enrere aquella estúpida esperança per veure't al meu costat, per sentir de entre els teus llavis aquell melangiós t'estimo..desperto sense saber que fer..amb el transcurs de la nit el mirall s'ha trencat i el teu record s'ha esmicolat..