Somni de calaixera

Al menjador de casa
tinc els meus somnis,
(no cal buscar-los
dalt d'un escenari,...)
quan guitarra en mà
m'arrabassa la força
de la música mestra.

Qui ho diria al mercat
metre despatxo el peix,
que un dia vaig somniar
ser com en Jimi Hendrix
i que em vaig fer un porret
a la seva salut,...

Potser no tingui mai
una orquestra al darrera
per a fer-me costat
i tot s'anirà esvaint,
(el somni, la cortina,
la guitarra,...),
com la darrera nota
que pugna per romandre
en les orelles,...

Són menys somnis
els somnis casolans,
si ens ajuden a viure?