Somni de ballarina

Un relat de: Júlia

Em llevo
I tan sols veig com un raig de llum travessa
La paret de la cambra,
I reflecteix en un mirall
La figura d'una ballarina.

És ella
La noia que havia somiat,
Amb aquelles llargues cames,
Dansant,
Entre núvols de coto fluix
Que acaricien la imatge d'un record.

Encara la veig
Apropant-se de nit al meu llit,
De puntetes,
Com va anar sempre a la vida,
I veig el seu somriure eteri
Espantant les meves pors.

I les notes de la seva cançó de bressol,
juguen pels racons de la cambra:
"Balla,
Que la nit és freda.
Balla
Amb tot el teu cos.
Balla,
Deixa anar la tristesa.
Balla,
Alegra el teu cor."



Comentaris

  • La meva estimada dansa![Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 17-09-2005 | Valoració: 10

    jo m'estimo moltissim la dansa, gracies per fer aquest poema, m'imaginava que la protagonista era jo!
    Molts petonets!

  • somni...[Ofensiu]
    Capdelin | 09-07-2005 | Valoració: 10

    no és bo al cos està estàtic, quiet, parat, passiu... i no sé qui, va electritzà una cèl·lula i aquella capa geològica de carn bella es transformà en... DANSA!
    i el cos, fet de carn i bellesa es tornà en un munt de sensacions rítmiques, de corbes sensuals que tallaven l'aire sota la lluna...
    què bonica és la dansa... espero que aquest somni es realitzi en tu... que em sembla que tens ànima de ballarina!
    bon poema, sentit, imaginatiu, dolç i creatiu.
    un petó i una abraçada!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Júlia

Júlia

3 Relats

7 Comentaris

3156 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia: