Somni de ballarina

Em llevo
I tan sols veig com un raig de llum travessa
La paret de la cambra,
I reflecteix en un mirall
La figura d'una ballarina.

És ella
La noia que havia somiat,
Amb aquelles llargues cames,
Dansant,
Entre núvols de coto fluix
Que acaricien la imatge d'un record.

Encara la veig
Apropant-se de nit al meu llit,
De puntetes,
Com va anar sempre a la vida,
I veig el seu somriure eteri
Espantant les meves pors.

I les notes de la seva cançó de bressol,
juguen pels racons de la cambra:
"Balla,
Que la nit és freda.
Balla
Amb tot el teu cos.
Balla,
Deixa anar la tristesa.
Balla,
Alegra el teu cor."