Somni: 14-4-11

Un relat de: ,hv,hb,jvjhjhl
Em trobava recorrent, de nit, l'avinguda que travessava la petita ciutat de cap a cap. Em fixava en tots els comerços i negocis i en les seves llums que il·luminaven la nit. Vaig arribar a una caseta molt pobra, que tenia la seva única i gran porta oberta de bat a bat. Hi vaig entrar, travessí l'habitació principal i vaig arribar a un pati darrere la casa, també amb la porta oberta. Allí era de dia i hi havia herbeta moguda pel vent, i a la meva esquerra un precipici que no em féu atemorir. Prop de mi, al mateix costat, hi caigué un objecte del tamany d'un puny tancat, com de pedra, flamejant al costat d'altres objectes semblants que ja hi eren.
A la dreta hi trobí un noiet, de cabells curts i obscurs, petit d'alçada i amplada i tot vestit de roba pobra de color marró fosc però a la vegada encès. Jo estava segura de que era de la meva edat, encara que físicament jo el superava clarament. Ens férem amics amb poques paraules, i aviat allí fora es féu de nit. Entràrem a la casa, tota moblada de fusta del mateix color marró obscur vermellós llampant que el vestit del noi. Ens asseguérem davant la llar de foc espurnejant amb la seva germaneta que mai no parlava i vingueren el pare i la mare. Ell era gros, voluminós, i jo estava segura que era ferrer. Tots els membres d'aquella família em semblaren molt bona gent.
Jo i el meu amic ens rentàrem les mans a una minúscula pica situada a un cantó del moble que cobria la paret de l'altra banda de la petita estança i sopàrem tots plegats.


Vaig tornar a visitar el noi, ja fosquejant, a la seva humil caseta. Era fora, al carrer, i feia un moment estava discutint amb la seva mare, que ara era més grossa, però era ella. Em contà que havien discutit sobre el color dels fulls d'un treball de l'escola. La seva mare l'havia recolzada una altra dona que em semblava que era parenta, o potser una botiguera de per allí.
Ell portava a les mans un feix de cartolines verd clar escrites amb bona lletra i amb algun dibuix, tot amb tinta negra i una ombra grisenca. Em va dir que no sabia cm grapar-lo (jo vaig saber que no era per la gruixa del manuscrit, sinó per falta de recursos), i li vaig portar de casa meva la grapadora. Ell va quedar content amb el seu
treball.


Em vaig despertar, ja amb els records confusos del somni i el rastre d'una conversa amb el pare ferrer que no havia arribat a començar. Em va desconcertar, com cada matí, el pensament burleta que em recordava que havia sigut un somni i que aquell noi, aquella família, aquella casa d'aquell color marró net i agradable que em portava una sensació d'amor maternal havien estats només fruit de la meva imaginació, igual que l'avinguda plena de llums de colors borrosos.

Comentaris

  • Gràcies Anna Maria[Ofensiu]
    ,hv,hb,jvjhjhl | 14-12-2011

    i a tots els altres que heu comentat el meu relat.
    És molt agradable que t'animin a escriure i que el posin puntuacions que em fan envermellir.
    De nou, moltes gràcies a tots!

  • Hola, Bel[Ofensiu]
    Anna Maria Villalonga | 13-12-2011 | Valoració: 10

    Hola, Bel
    Tinc molta feina. Així que disculpa que fins avui no hagi entrat a llegir el teu bonic relat. Però ho tenia apuntat a una llista de coses per fer. O sigui que no me n'havia oblidat ni de bon tros.
    Jo també, com en Quico, et conec per la Shaudin. I t'admiro moltíssim. Ens fa falta molta molta molta gent com tu, que s'estimi la llengua i la literatura, que sigui valenta, que tingui ganes de fer coses, que tingui la teva sensibilitat.
    El relat m'agrada molt. El món dels somnis dóna molt de si des del punt de vista literari i molts autors importants l'han emprat com a recurs en la seva obra.
    Endavant les atxes, que ho fas molt bé.
    Un petó ben fort, estimada Bel.
    Anna M. Villalonga

  • Deliciós.[Ofensiu]
    Quico Romeu | 11-12-2011 | Valoració: 10

    Molt bonic, Bel. Entendridor, senzill i molt, molt ben narrat. Amb una riquesa exquisida de vocabulari. M'ha agradat especialment l'ús que fas de la primera persona de l'indicatiu perfecte (trobí, per exemple), un temps verbal ja quasi perdut al Principat i que a ses Illes encara conserveu. Gràcies per preservar-lo. Gràcies per la teva sensibilitat tant delicada.
    Sé qui ets per la Shaudin i comparteixo amb ella, des d'ara mateix, que ets una persona del tot necessària tant per la cultura i llengua que compartim, com pel coratge, perseverança i responsabilitat que encomanes a les persones.
    Ja ho saps, segur, però als nostres pobles ens calen persones com tu. Gràcies per la teva autenticitat, la teva poesia a flor de pell i per ser tu mateixa. Et necessitem. Continua !!!!

  • Gràcies Shaudin[Ofensiu]
    ,hv,hb,jvjhjhl | 07-12-2011

    Celebro molt que t'hagi agradat. Em recordes a la meva professora de castellà, que trba les meves redaccions molt iròniques i divertides. Sempre em posaria un deu com tu has fet, però amb les faltes d'ortografia em queda un nou i mig.

  • Desconcert[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-12-2011

    En veritat, la narració resulta desconcertat... però així és com són normalment els somnis, oi?
    Es pot passar de la nit al dia tan sols travessant una estança, o els precipicis que en la realitat farien esborronar, resulta que no atemoreixen gens, per exemple.

    Ah, a mi també em succeeix que tot just despertar recordo haver somiat però, a mesura que transcorren els minuts, el somni va desapareixent... fins esborrar-se.

    Bé, t’he descobert avui i aprofito el comentari per donar-te la benvinguda a aquest espai literari, on desitjo et sentis la mar de bé i espero continuïs aportant les teves creacions.

    T’envio una abraçada per celebrar-ho plegades,
    Unaquimera

  • Ja hi ets, noieta![Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 07-12-2011 | Valoració: 10

    M’ha fet molta iŀlusió trobar el teu relat. Tu vinga a llegir els meus relats, noveŀles i tot plegat, i jo mai no havia vist cap escrit teu. Doncs ara que he llegit aquest, em trec el barret. És un relat que resulta molt interessant amb tot l’embolcall del somni –veig que tu també escrius sobre somnis–. I està molt ben escrit: l’ús de la llengua, les descripcions i la tendresa que ens comunica. Endavant, Bel!
    Una forta abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ,hv,hb,jvjhjhl

,hv,hb,jvjhjhl

8 Relats

17 Comentaris

5183 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70