Somio

Somio que passejo per un caminoi de muntanya vora el mar. Vaig acompanyat de tres polítics catalans: el Mas, el Duran i el Roca (?). Somio que caminen discutint estratègies i altres coses de polítics. Es veu que a les properes eleccions es presentaran conjuntament i si guanyen dirigiran el país des d'una mena de triunvirat unipartidista. Els dic que això seu sí que té mèrit, i no sé per què ho dic... Em contesten que qui té mèrit és ell i giren el cap per mirar enrere. Em costa molt seguir-los, les passes són cada cop més costoses, però tot i així, faig l'esforç d'aturar-me i veure qui ve darrere meu. Somio que la persona que ve és ni més ni menys que en Pujol. Em diu que sí que té mèrit, que van ser 24 anys. I jo li contesto que sí, sobretot després de 40 anys... La conversa se'm fa farragosa i somio imaginar una història.

Imagino una història sobre una noia jove i guapa. No tinc gaire sort perquè imagino que és a ca'l metge. Un metge coix amb bastó que vesteix texans i sabatilles esportives. No és el doctor House, és el doctor Garcia. I li comunica a la noia que té la sida. Li pregunta si ha tingut relacions de risc, i ella, després d'un petit silenci li contesta que sí, que un cop, encara que pensava que de risc, no n'hi havia gens. Merda, pensa. Maleïda universitat pública. I maleïts els qui fan pagar la universitat pública. La noia havia posat un anunci al diari per pagar-se els estudis de periodisme. I va resultar que aquell home jove, ben vestit, ben plantat i amb força calers la va infectar. Ja no m'aguanto més. M'aixeco a pixar. Són les tres de la matinada...