Somio...

Somio...


Somio, que estic perdut en una inmensa sabana,

plena de vida, de promesas, i misteris.

Somio, que descanso a l’ombra de les gegantines dunes,

verdes, rosades i grogues del gran desert del Namib.

Somio, que amb sento feble i feliç davant una posta de sol,

que es reflecteix en un riu entre les valls i muntanyes.

Somio, que l’aïgua de la cascada que m’espurneja a la cara,

s’estella al fons del barranc i el seu brogit m’acovarda.

Somio, que totes les nits respiro sota un cel farcit d’estrelles,

on, ebri de silenci trobo, la pau que sempre he enyorat.

Somio, que sóc part de la natura en el delta d’Ocawango,

santuari de la fauna, i jardí d’el desert del Kalahari.

Enyoro, tots aquests somnis, que un día foren reals,

que son vius a la memoria, i sempre amb recordant:

África!

murphy