Somiar

Vaig nèixer com a conseqüència d’un somni, el somni de la meva mare que volia tenir més fills, de la perseverància dels meus pares al llarg de 6 anys per aconseguir allò que més desitjaven, ampliar la família... I potser perquè sóc fruit d’un somni no puc deixar de somiar...
I ara que porto més de 40 anys somiant, i que la meva trajectòria vital és el resultat d’haver perseguit insistenment els somnis que he anat tenint en les diferents etapes de la meva vida, em pregunto perquè m’agrada tant somiar?
I quan em poso a pensar, del primer que m’adono és que la felicitat està en la capacitat de somiar, en el procés que fem quan visualitzem el somni i ens imaginem com ens sentiríem si allò que ara mateix tenim tan lluny, i que sembla del tot improbable, per uns instants, es convertís en realitat... Aquí està l’essència de la felicitat.... La sensació que sents en aquell instant en que entres en el somni, i el visualitzes, i te’l imagines, i tot és perfecte...
En el moment que aconseguim fer realitat el nostre somni, deixem de somiar, ja no és somni, és realitat, realitat desitjada, realitat anhelada, però realitat. Imperfecta... I hem d’aprendre a viure en el nou escenari, amb el repte de portar endavant un projecte que a priori semblava impossible... De sobte ens trobem inmersos en un procés de canvi i hem d’aprendre a gestionar la incertesa que tot això genera.
En el mateix moment que es comença a materialitzar el somni, paral.lelament, comença un procés de dol, perquè viure en el somni porta intrinsec deixar enerera la realitat que t’ha portat a somiar, la rutina. Vodrà dir tancar etapes, deixar enrera persones, coses i llocs que formaven part de la teva vida en el teu dia a dia... Fer realitat el somni és començar de nou i això vol dir incertesa... I tot això, pels que som somiadors de mena, quan somiem, quan perseguim els nostres somnis, quan fem tot el el que està al nostre abast per canviar-ho tot i fer-los realitat, no ho contemplem al guió... Ens deixem emportar per la màgia del somni i oblidem completament que en el precís moment que comencem a viure el somni la realitat actual, tal com la coneixem fins ara, deixarà d’existir. Que haurem de renunciar a algunes coses. Que en ocasions, en materialitzar el nostre somni, potser estem trencant els somnis d’altres persones i que allò que fins aquell moment coneixíem com a present passarà a ser una etapa del passat.
Somiar, en el fons és tenir la capacitat d’imaginar-se un escenari millor. Perseguir somnis és creure en la possibilitat que les coses poden canviar i que val la pena lluitar perquè el nostre món sigui millor. Viure perseguint somnis també vol dir creure en la màgia de la vida, creure que la vida en qualsevol instant ens pot sorprendre. Viure amb l’eterna esperança d’un futur millor. Al final és viure amb il.lusió... I viure amb il.lusió és el que ens permetrà gaudir de les petites coses que fan que cada dia sigui especial. D’aquí aquesta gran frase que jo he convertit en el meu modus vivendi: “El destí és el camí”.
I quan en aquest camí aconseguim fer realitat el somni, l’explosió de felicitat que es produeix és màxima. És com si la vida et fes el millor dels regals, és experimentar la màgia en estat pur, és fer possible l’impossible, és sentir que malgrat els entrabancs val la pena viure, és sentir-se especial, és tenir-ho tot i no voler res més, és sentir-se realitzat...
Però és una explosió, i com qualsevol explosió és efímera i totes aquestes sensacions només duraran un instant, l’instant en que deixes de somiar per passar a viure el somni... Però és tant el que es pot arribar a sentir en aquest instant!!!!!
Però la vida és molt més que aquests instants que poden passar de tant en tant i que ens transporten als somnis, és el dia a dia, és la il.lusió que hi posem... i per això, en realitat, jo crec que la veritable felicitat està en el camí!
Potser és per tot això que no puc deixar de somiar...