somiar que somio

Recordo aquella fragància a herba verda
Quan em perdia sense rumb en aquell vell camí
No esperava res ni ningú, només somiava
I se que somiant vaig crear un món, que encara esta alla
L'aroma a verd
l'arrossega fins a mi
Però ara només fa que escrigui aquesta merda de versos
Que no m'omplen,
Se que soc somiadora, però avui els versos pesen massa per pogué aixecar el vol
Tot i això s'arrosseguen per recordar-me que existeixen
Jo me'ls miro, i se que alguna cosa meva es reflexa en ells,
Però ja no es el mateix
Se que segueixo somiant,
Però ara somio que les coses vagin com quan somiava de veritat,
Potser només era el somni el que em feia feliç,
Però això es lo de menys
Avui em conformo amb somiar que somio que en un somni tornaràs a mirar-me com avanç.