Somiar la mare...

Un relat de: joandemataro

Nit rere nit, te'm presentes
entre boirines, als somnis
com una precària il.lusió…

I et reconec i t'oloro,
i tu m'allargues la mà
com si no haguessis marxat,
com si l'ombra de la mort
no hagués entrat al teu cos
per encegar-te la vista
i sufocar-te la vida…

I no abasto la raó
de tan insofrible insistència
que, per dins, em consumeix…
Ets tu, que no havies de marxar
i al meu balcó ara tornes
per escriure al teu diari
els fulls en blanc que deixares ?
O sóc jo, que no t'accepto l'absència
i et crido per l'enyorança?

I a sol ixent, quan ja marxes,
em desvetllo i sento angoixa,
doncs és tan gran el tribull
que l'ànima per dins em crema…

T'he plorat tant en silenci
que els meus espremuts ulls
amb fils de llum se m'enceguen.

Ja no sé si vull somiar-te…
Jo voldria evocar-te
i que em donessis coratge
per viure amb esperança.

Comentaris

  • somnis desperts[Ofensiu]
    ales de foc | 08-09-2010

    crec que tots aquells que hem perdut un èsser estimat sentim el mateix que tu. Jo vaig perdre fa un any una persona molt i molt important per mi. I sommio desperta en ella, pensant què diria, què m'aconsellaria. I de nit també se'm presenta viva i real com si no haguès marxat amb l'ombra negra. Crec que dalt del cel o on sigui que anem, ells també sommien amb nosaltres.
    una cordial abraçada

  • commovedor[Ofensiu]
    Fada del bosc | 30-08-2010 | Valoració: 10

    Durant el dia el dolor es presenta dur i punyent, per la nit el subconscient juga males passades i et fa reviure un i un altre cop els moments més durs o bé et fa creure que res no ha passat que tot segueix igual que l'ombra de la mort com tu molt bé dius no ha passat. Per tant és escrivint que ajudem a reconduir aquest dolor, potser no escrivim el que voldríem, senzillament no podem, escrivim el que en aquell moment sentim.
    El teu poema és commovedor, perquè neix del més profund de l'ànima i això no es crea amb un moment d'inspiració, això es viu, es sent.Tan de bo no tinguéssim la necessitat d'escriure poemes d'aquest tipus, que sempre haguéssim de recórrer a la inspiració i a la imaginació.

    De la fada que també acaba de publicar el poema "Àngel d'ales blanques" pocs dies avanç de que faci un any que l 'ombra de la mort s'emportés a l'Eva, de fet continuo somiant amb ella.

  • Relat ple de tot[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 30-08-2010 | Valoració: 10

    Un relat ple d'amor que m'envoltat per tot arreu.

  • és difícil trobar els mots...[Ofensiu]
    joandemataro | 30-08-2010

    quan vols expressar el dolor de la mort...