Cercador
SOMIAR ÉS GRATIS
Un relat de: Antonio Mora VergésEn un país oriental – tots els contes succeeixen en aquest espai mític - hi havia un Califa que mancat de criteri propi, deixava actuar al Visir que atès com està el patí, no tenia tampoc gaires llums.
Amb la seva estultícia va aconseguir enfrontar uns territoris amb els altres, fer aflorar la pitjor ‘cara’ de les classes tradicionalment més esquilmades, i susceptibles per tant de ser manipulades amb facilitat.
Les persones que no compartien el seu ‘pensament’ anaven a la presó.
La gent senzilla va anar associant a Califa, Corrupció, Caciquisme,..., i en ocasió d’unes eleccions de caire regional que es duien a terme el 2 de desembre – eleccions que el Visir donava per guanyades - , ien les que malgrat les clàssiques ‘maniobres’ va saltar la sorpresa. El Visir va perdre de forma contundent, tant, tant, que els guanyadors malgrat el caràcter ‘regional’ van fer arribar al Califa el missatge de que si ‘no volia prendre mal’ el millor que podia fer, eren les maletes i marxar ells i seus tant lluny com pugues.
El Califa, va captar el missatge i es va fer fonedís en un plis-plas, el Visir va fer obrir les presons, i es van convocar eleccions Constituents.
El Pare Noel, Pare Nadal, Santa Claus, Sant Nicolau,..., aquest any havia pogut acomplir els desitjos de les persones de bona voluntat.
Amb la seva estultícia va aconseguir enfrontar uns territoris amb els altres, fer aflorar la pitjor ‘cara’ de les classes tradicionalment més esquilmades, i susceptibles per tant de ser manipulades amb facilitat.
Les persones que no compartien el seu ‘pensament’ anaven a la presó.
La gent senzilla va anar associant a Califa, Corrupció, Caciquisme,..., i en ocasió d’unes eleccions de caire regional que es duien a terme el 2 de desembre – eleccions que el Visir donava per guanyades - , ien les que malgrat les clàssiques ‘maniobres’ va saltar la sorpresa. El Visir va perdre de forma contundent, tant, tant, que els guanyadors malgrat el caràcter ‘regional’ van fer arribar al Califa el missatge de que si ‘no volia prendre mal’ el millor que podia fer, eren les maletes i marxar ells i seus tant lluny com pugues.
El Califa, va captar el missatge i es va fer fonedís en un plis-plas, el Visir va fer obrir les presons, i es van convocar eleccions Constituents.
El Pare Noel, Pare Nadal, Santa Claus, Sant Nicolau,..., aquest any havia pogut acomplir els desitjos de les persones de bona voluntat.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5429547 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ