Somiar amb tu és perillós

Somiar amb tu es perillós,

m’embacore,

i em perd, no trobe el camí!

Ja veus, quin disbarat,

desperta somie,

somie amb els ulls oberts,

i et veig encara que no estigues,

la meua ment et projecta, tan real,

tan verídic, que no sembles un somni,

ni un record,

surts del pensament, et fons

amb la realitat, i esdevens real

i tot de sensacions m’afeixuguen

en sentir la teua veu,

en tocar la teua pell,

en mirar els teus ulls,

en encegar-me pel llum

del teu somriure,

en bategar al ritme

dels teus batecs,

que són els meus.

I què faràs tu mentre somie?

On seràs?

Amb quí estaràs?

On aniràs?

D’on vindràs?

T’imagine imaginant-me

i després em sent ridícula

en adonar-me que es poc probable,

que potser estaràs rentant-te

o pentinant-te, o enfeinat

i jo somiant-te i tu ignorant.

Però torne a casa,

havia anat a buscar verd,

el poc verd urbà,

per calmar-me,

el verd dels teus ulls,

i quan torne

trobe el teu regal,

què és això?

una cançó?

un pensament!

del teu cor al meu cor!