Somiant...

Un relat de: nanauet

Volo.

Et busco.

Et trobo.

Et beso.

T'abraço.

Em caic.

Em desperto i comença un nou dia sense llum, sense aire,
sense tu.
Si només et tinc en somnis desitjo no despertar mai,
i si ho faig que sigui naixent novament al teu costat.
Sentint la teva calor, sé que sóc viu, mirant-me, em
mantens viu, i és el teu somrís el que em fa viure.
Si segueixo somiant, trobo en els teus llavis
el més dolç dels fruits, el més gran dels plaers,
el petó més sincer.
Quan intueixo la fi del son,
és quan més et desitjo perquè, aleshores,
la llum de la nit es convertirà en la foscor del dia,
on unes paraules d'enyorança tristes i callades
cercaran un consol en el teu record

Comentaris

  • la llum de la nit es convertirà en la foscor del dia[Ofensiu]
    xeisha | 14-03-2006


    [Preciós] nanauet! : )

  • Mi nene!![Ofensiu]
    Nits de lluna | 13-03-2006

    Holitas!!
    que tal mi nene?yo aqui me puesto ya como usuario y ahora si que ya puedo comentar tus poemas :P ya sabes que me encantan no se tienen esa cosa que toca en el coraxoncito jeje y nada espero ver muchas mas por aqui :P

    Decirte tambien que ya sabes que en la salida de colonias de dos dias no te vy a dejar dormir....y veremos un ratin las estrellas y charlarem.....

    Nene que ets genial....que confio mogollon amb tu....y que encara que ara tu ja t'aniras del cole y començaras una nova vida....et prometo que no et deijare de trucar de parlar de quedar...perque per mi ets massa important...

    TESTIMO!!! un petonas!!

    La merxins!!