Somiant...

És hivern, fa fred.
He passat tot el dia al teu costat, al costat de l'estufa, abrassats. Què més puc demanar?
Hem discutit per una bajanada. He baixat les escales corrents, plorant. M'has vingut al darrera però jo intentava esquivar-te.
A fora, a la porta, m'he girat i t'he mirat. Tu, sense dir-me res, m'has abraçat, m'has dit que m'estimaves, que volies estar amb mi, que junts, tu erets feliç.
Jo, sense dir ni una paraula t'he mirat. No he pogut aguantar, t'he dit que t'estimava.
Sense perdre's la mirada ens hem quedat callats. M'has donat un petó i has trencat el silenci: "T'estimo, t'estimo, t'estimo, de veritat..." M'has tornat a abraçar, el món s'ha aturat. Tu i jo sols, sense ningú, sols en aquest món...desitjant que s'aturés el temps.
Miro un moment el cel, ha començat a nevar...tu, jo i el paisatge...què més puc demanar?
He arribat a casa i m'he estirat al llit. Estic tan feliç...L'únic que vull és estar amb tu, que res s'acabi, passar la resta de la vida amb tu. T'estimo, t'estimo Joan. Sense tu, jo no sóc res. Tu ets l'única persona que li dóna sentit a la meva vida...Tu ets qui em fa viure.
De sobte, m'he despertat. Estava somiant, just l'instant de fa un any...