Somiant un petó que dur-me a la boca

Un relat de: Becari

Els "gurus" del "Business" ressusciten
per invertir en els meus pecats
tot fent-se d'or els traficants
del supermercat dels congelats

La mentida val més que la veritat
i a les autopistes de la llibertat
ningú fa avançaments
sense cadenes antilliscants

I no m'agrada quan ve el destí
expressament a venjar-se de mi
prefereixo pena de mort amb tu
que cadena perpètua sense tu

I pels carrers camina sol el meu cor
somiant un petó que dur-se a la boca
I bufa el terrible vent de la humiliació
Xiuxiuejant: ara "no toca".

Comentaris

  • Un títol ben llamatiu...[Ofensiu]
    brideshead | 14-03-2006

    per un poema on hi veig el desig d'un lligam volgut, abans de la llibertat més indesitjada.

    Aquestes dues estrofes:

    "...
    I no m'agrada quan ve el destí
    expressament a venjar-se de mi
    prefereixo pena de mort amb tu
    que cadena perpètua sense tu

    I pels carrers camina sol el meu cor
    somiant un petó que dur-se a la boca
    I bufa el terrible vent de la humiliació
    Xiuxiuejant: ara "no toca".

    Transmeten, efectivament, una força poderosa, la força del somni per un petó, i el desencís de saber que "ara no toca".

    Un bon poema, Becari, assolit amb uns mots molt acurats que perfilen la tristesa d'uns moments de profunda infelicitat.

    Un petó, Becari!

  • però...[Ofensiu]
    Capdelin | 18-02-2006 | Valoració: 10

    quan "toqui"... el petó serà etern (i no m'estranyaria que guanyés el rècord guinnes de petons llargs...
    en les dues darreres estrofes has deixat el verí del teu estil i has suavitzat dolçament el poema.
    (no sé com t'ho fas per fer comentaris tant breus i a la vegada tant originals!)
    una abraçada!