Som tant diferents?

Moltes vegades ens preguntem si hi ha alguna diferencia entre els homes i les dones. És una resposta molt complicada de contestar i hi han molts matisos. Però anem ha intentar parlar objectivament. És evident que fisiològicament hi ha diferència. Els homes produïm unes hormones diferents a les de les dones. És veritat i realment pel que fa a alguns mínims detalls, si que hi han diferencies de caràcter. Les hormones influeixen. Però eixa diferenciació es mínima. Jo he conegut homes i dones de tot tipus. Per tant, on està la veritat? La veritat es obvia, tots som ser humans. I prou, ni més ni menys. I com a sers de la mateixa espècie les emocions i sentiments son iguals. La diferència no estant entre sexes que com entre individus. Aquí està la clau. No em de jutjar a la gent per ser home o dona. Açò es típics de dones, i allò altre de homes, o la típica frase “home tenies que ser” o “dona tenies que ser”. No, el correcte seria “tu tenies que ser”. És així de simple. Les emocions humanes, són això emocions humanes, engloben a tota la humanitat. Jo soc d’eixe parer. No hi ha diferència. Intel•intel·lectualment som equivalents. Els dos sexes senten dolor, sofriment, tristesa, desesperació, alegria, amor… D’acord, no hem d’oblidar que certs instints masculins són diferents dels instints femenins, però i que? A cas no som humans igualment? I a cas entre dos persones del mateix sexe no es veuen comportaments diferents? Perquè em de menysprear un gènere? No té sentit. Però en fi en el món dels humans hi ha moltes coses que no tenen sentit. No em pareix be ni les persones que diuen que els homes són els millors, ni les persones que diuen que les dones són les millors. No! No te perquè, això es degradar l’essència de ser humà. No s’hauria de mirar les dones com a objecte sexual, és veritat, però tampoc a l’home com a objecte. I eixa part moltes vegades s’oblida. És veritat, la situació de la dona es molt pitjor, però sempre ens oblidem que els mateixos, anem a dir-li, “delictes morals és donen també als homes. No hi ha que discriminar a ningú per sexe. Tots tenim la nostra utilitat. Que les dones tenen fills, sí i què? L’home els pot cuidar igual que una mare. Això sí, el instint maternal està molt més desenvolupat en la mare. Però per que una dona puga tindre fills, no donar-li una feina? Va per favor, a on anirem a parar. És com dir que com un home pot tindre càncer de pròstata, doncs no li donem la feina. En definitiva, els homes i les dones som iguals a pesar de les nostres petites diferències. I com a espècie humana hauríem de caminar els dos sexes agafats de la mà, no en dos bàndols diferents.