Som llum

Som llum. Res més que llum.
Una claror que s’expandeix de forma caòtica per l’espai, robant-li lloc a l’infinit.
No pot controlar-se ni modular-se.
La única opció que té, és seguir les estrictes lleis del destí.

Així és com passem gran part de la nostra existència. Deixant que la nostra llum es perdi, deixant que es difumini per l'univers per culpa de les maleïdes fórmules de l'atzar.

Però, si aconseguim transcendir aquestes normes, podrem concentrar la nostra energia en cossos situats a anys-llum de la nostra galàxia vital. Cossos que sabem que són reals perquè podem olorar el seu perfum de vida.

Així, enmig de milions de cossos celestials que no existeixen, sinó que ens pertanyen pel simple fet d’haver vençut al no-res, n’hi ha uns quants, pocs, molt pocs, que ens corresponen de debò.
Són nostres, perquè els estimem amb un amor suficient com per trencar la immensa força d’un caos premeditat.