Som i serem

Què pasa quan els dies deixen de rodar entorn d’una mateixa realitat? Quan l'ordre esdevé caòtic i el que coneixíem com a nucli fonamental, canvia de posició. És la vida qui vetlla per nosaltres? O potser no hi ha ningú que ens empari? Continuem despertant-nos en solitud, vagant sense sentit per un món insostenible. Dormim en una esfera on la nit ja no es vesteix de cels estrellats, i el dia s’ha inundat d’una foscor semblant a la d’una cortina de núvols sobre un poble adolorit. Seguim anhelant un sospir, una oportunitat, esperances de vida que no arriben mai i constituïm una societat opaca, sense cap ni peus. Cada passa és una llàgrima i cada paraula un percentatge d’oxigen desperdiciat. Els nostres dies constitueixen una conta arrere en un temps agonitzant. Avui és l’endemà i l’ahir ja s’ha apartat per no tornar a apropar-se mai més. El temps abasteix un infinit i ha perdut el seu sentit complet. Les possibilitats s’acaben… I el crepuscle conquista els nostres cors. Cors de pedra. Cors narcisistes e inerts. Cors que abasteixen cossos morts, alimentant-se de sang freda. Bategant per carrers freds i desocupats que ressonen dia i nit d’entre les ànimes d’una antiga societat. Una societat emprenedora, ansiosa de justícia i amb anhels de llibertat. Una societat extingida que avui només existeix en el record. Existeix en els cervells d’aquells que reclamen allò que els pertoca darrere d’una barrera molesta. Continua existint en la memòria dels que viuen en temps complicats pels somiadors.