Som el que volem ser...

Un relat de: onatge
(Intent de poema de la “llibretada...”.)

Potser només els dimonis
que tenim al cor, són
els que podem i hem de combatre,
ells ens marquen la vida,
i “l’ara” no ha de tornar,
és màgic, és únic.

Vivim el temps amb mala administració,
i ajornem massa el viure.
Tenim una joia des de que naixem,
però només cadascú de nosaltres
li pot donar valor.

Ens atrevim per dreceres
sense saber on duen, i ens allunyem
del nostre únic i veritable camí.
No podem dividir entre el que volem ser,
de fet ja ho som, només
ho hem de descobrir...
onatge

Comentaris

  • Si no us importa donar una ullada...[Ofensiu]
    Cronos_7s | 30-01-2012

    Només és per donar una indicació.

    Aquí podeu veure, en una de les seves darreres actuacions, Cromelnordic en acció, el meu antic nick (ara sóc qui ara mateix escriu: Cronos_7s , pot dir-se):

    http://relatsencatala.cat/relat/loreneta/1036652

    Saludeu a Cronos el setè savi, amics, si no és molèstia.

    Seguiré actuant a aquest portal :-)

    Bona tarda i que hi hagi sort.

  • Bon poema.[Ofensiu]
    Cronos_7s | 30-01-2012 | Valoració: 8

    No sempre som el que volem ser... però si no volem res, malament.

    Està bé el poema, no li aniria malament més chicha. ¿Perquè no em proposes que et dongui algun consell? M'agradaria ajudar-te, si vols, encara que ja ets bo, onatge :-)

    Per cert, sóc en Cromelnordic, només que m'he canviat de seudònim. Ara sóc en Cronos_7s .

    Bona tarda, ens veiem.

  • Que les pedres del camí,[Ofensiu]
    free sound | 30-01-2012 | Valoració: 10

    ens deixin seguir,
    a tots plegats...
    per seguir sentint dolços relats.
    Endavant onatge,
    amb bon bagatge i equipatge.
    Molta sort de veritat.
    Em sembla que estimem massa la llibertat. (tots dos)
    Totes i tots tenim dret a caminar.

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

394320 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com