Cercador
Som conscients?
Un relat de: Bonhomiauna pantalla de foc?
És la televisió
una catàstrofe mundial?
És la cònsola als vint-i-cinc anys
per consolar-se de l’atur?
Rotundamant no.
Si els nostres problemes són reals,
com comprendre milions de cossos mutilats?
Amb quina consciència,
si no ho vivim?
Tenim problemes greus,
però qui mata no tolera.
Una empenteta i endavant, gent!
Sergi Elias
15-10-2011
Comentaris
-
El poema precís i concís[Ofensiu]liudmila | 02-01-2012 | Valoració: 10
Llàstima que a la televisó i a la moda les paraules que surten són diferents...
-
VIVIM LA REALITAT?[Ofensiu]Gemma Matas Gustems | 29-11-2011
M'agrada molt com t'expresses en aquest poema. Amb quatre paraules defineixes una llau de sentiments!!!
Moltes gràcies pel teu comentari a NO CALEN LES PARAULES.
Malauradament, no vaig conèixer a la meva avia, tot va succeir tal i com ho explico, biogràficament, sense afegir-hi cap floritura.
A mida que vagi tinguent temps aniré llegint les poemes de tots vosaltres, vaig molt apretada però tot el que he anat mirant, em sembla molt interessant.
Crec que ets una persona molt sensible. Benvingut a la "meva colla".
Una abraçada.
Gemma
-
Desgraciadament...[Ofensiu]annah | 20-11-2011 | Valoració: 10
... vivim en un món on no som concients de tots els problemes reals que hi habiten: guerres sense cap sentit, milions de nens que moren desnutrits cada dia, milers de persones que es queden sense feina mentre uns quants, pocs, s'embutxaquen els calers de la resta...
Tots sabem què passa... però no en son conscients en absolut...
Moltes gràcies pels teus comentaris... m'alegro molt que et segueixin agradant els relats que vaig escriure fa tan de temps... Tinc ganes de tornar a escriure però sempre trobo excuses: la falta de temps, l'inspiració que se n'ha anat de viatge... :)
Tu segueix deixant-nos gaudir dels teus grans poemes i regalant-nos diumenges! :)
Un petó!
Anna
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
514766 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA