Solsticis

Els arbres es tornen a vestir de verd i cada matí sents l'olor de la gespa acabada de tallar, mentre camines cap a l'escola. Se't confonen els desitjos dins el cor: tens il·lusió per viure ara que el fred ha tret la bandera blanca i es retira del camp de batalla, però alhora estàs impacient i nerviós perquè no pots gaudir del sol, tancat dins d'aquestes quatre parets mal pintades. Al mateix temps intentes pensar que és l'últim any i que d'aquí un temps trobaràs a faltar aquestes sensacions, però no pots evitar desitjar que acabi el curs, imaginar-te enmig del mar, flotant, notant l'esquena molla per una aigua cristal·lina que també se't fica per entre els dits, deixant-te'ls salats i frescos. I un somriure imbècil se t'instal·la a la cara: voldries tancar els ulls i seguir somiant despert, però el professor ja ha començat la classe. Gires una mica el cap i la mires. Aquest estiu no serà com els altres: anireu junts a la platja i a la piscina i a menjar gelats i a passejar pel camp obrint roselles que encara no han nascut i parlant de la vostra felicitat i rient-vos amb menyspreu dels antics estius que vau desaprofitar. Li somrius i ella et torna el somriure. I comences a escriure tot el que hi ha apuntat a la pissarra: aquest últim trimestre superaràs encara més les notes de les anteriors avaluacions.

I ella et mira, però aviat se'n cansa perquè has deixat de mirar-la i pensa que abans no abaixaves la vista tan ràpid. Mira per la finestra: l'explicació del professor l'avorreix. Mira el cel, orfe de núvols i d'un color blau massa alegre pel seu gust. Pensa que va en màniga curta i que no té fred. Visualitza un calendari dins el seu cervell: vint-i-vuit d'abril. L'entristeix pensar que queda tan poc perquè s'acabi el curs perquè al menys, mentre esteu aquí, ella sap on ets tu. I sap què faràs just després que s'acabin les classes i té la seguretat que l'endemà us tornareu a veure. Però l'estiu, per ella, és sinònim de distància. Al principi us veureu cada dia, després us veureu cada tres, ho allargareu de setmana en setmana, després marxaràs de vacances i encara serà més temps sense veure-us i creixerà la desconfiança entre els dos. De sobte se'n recorda de treure la llibreta del calaix, l'obre per una pàgina en blanc, a l'atzar, escriu la data i comença a resseguir els quadradets d'un dels marges. Aquest trimestre baixarà de notes perquè ja comença a estar una mica farta de tot.