Solstici d’hivern

Un relat de: rautortor

 photo 166f8d93-bde2-4fae-af0e-93e7fa388bfa_zpsbuffbran.jpg

Fotografia d’Andrea Potratz a Fotocommunity



Sota l’hivern la boira s’endiumenja
quan a la nit es glacen les paraules;
el temps es perd entre llençols de mandra
mentre la gespa enyora el bes del sol.

Llavors, revé la flaire de l’alzina,
d’aquella llar que encara m’enamora;
flames i cendra aviven l’enyorança,
contes i cants que dansen vora el foc.

Potser sóc massa gran per fugir enrere,
per retornar, vestit d’hivern, a casa;
tal volta sigui el flaix d’una quimera,

d’un bell miratge mal entès i efímer;
qui sap si és cosa d’un poeta en èxtasi
o d’un infant que no vol deixar de ser-ho.

Nadal de 2015

Comentaris

  • Enyor[Ofensiu]
    iong txon | 25-12-2015

    d'un passat boiròs, idealitzat. De caliu de llar de foc i de pessebre. De jocs infantils, rondalles i nadales. De les nits més llargues, il·luminades durant segles pels estels de Palestina a tot el món occidental. De pastorets i de nit de reis. De tots aquests dies quan el Sol passa arran d'horitzó, un temps on l'escalf i la màgia de les festes fa que la intempèrie esdevingui una mica menys hostil. Suposo que per aquest motiu ja en temps dels romans es celebrava aquesta època de l'any amb una mica de disbauxa.

    Li ha sortit un bonic sonet que evoca una dolça i rústica malenconia. Molt escaient per aquestes dates. Moltes gràcies.

  • precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 18-12-2015 | Valoració: 10

    Ho trobo bellissim
    Montse

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

139496 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen