Sols la nit n’és conscient.

Un relat de: SntJordi
Cases que dormen
els arbres també,
fanals que enlluernen
silenci als carrers.

Balcons que espien
la calma present,
les teulades admiren
la lluna creixent.

La plaça badalla
la son l’envaeix,
els jocs de la canalla
resten tots quiets.

El campanar actua
enmig de la calma,
el temps continua
seguint el seu karma.

El poble somia
descansa latent,
i en tan dolça harmonia
sols la nit n’és conscient.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer