Sols els millors records son inolvidables.

Un relat de: nurbreatheme
Solc dir-li a la gent que t'he oblidat, que per a mi no ets res, que ja no t'estime.
He intentat creure-me-ho de totes les maneres possibles, pero l'unic que he aconseguit era enganyarme a mi mateix, i fer-me mes mal.
He provat de mil maneres, amb molts xics, pero no hi habia manera.
Sincerament he aprés molt durant aquest temps sense tu.
He aprés a valorar mes a la gent del meu alrededor, he madurat, m'he enfrentat a 'la soletat' i a una vida en la que tu no formaves part.
Ha pasat mes d'un any desde que ja no estem junts, i sembla que haja sigut una eternitat.
No se el que pensarás tu ara mateix, no sé si habrás oblidat tots els moments pasats junts, no sé si tindrás a altra, no sé quina mentalitat tens, sincerament, ara mateix no et conec.. som com dos desconeguts amb records en comú.
Mai habría pensat en pedre't, en que algún dia podria deixar de besar aquells llabis, de sentir-te, d'abraçar-te... pero tot s'acaba tard o pronte encara que no vulgam, supose que la vida es així.
Encara recorde quan ens jurabem que sempre estaríem junts, que mai deixariem de parlar pasara el que pasara, encara ho recorde, amb tota la perfecció, no se si tu també...
Se que vaig fer mil i una tonteria per aquell entonces, se que la vaig cagar infinitament de vegades, pero no se perque collons ho vaig fer.. a mi el que em plenaba realment era el teu somriure..
Hi han vegades que m'entren ganes de parlar-te, de preguntar-te com te van les coses, de vore't i explicar-te tot i dir-te el que sent, o simplement per donar-te un abraç... però tinc por per la teua manera d'actuar, per si em manes a la merda, que no m'extranyaria sincerament.
No m'entra en el cap com em pogut acabar així, sense parlar-se, quan fa temps ens voliem com ningú...
Recorde que avegades la gent criticaba la nostra manera de voler-nos, de viure l'un per l'altre apenes de mirades. Ara em done conte de que tota ixa gent no tenia ni puta idea del significat que tenía el verb estimar. I ha pasat molt de temps desde l'ultima vegada que em vas dirigir la paraula... t'asegure que me sent com una idiota desde aquells dies que podría haber fet algo per recuperar-te. Desde aquella vesprada que quedarem per ultima vegada en la caseta i et vaig deixar anar. Aquella caseta on hi ha tants records amagats, on vaig sempre que nececite estar sola, de certa manera, aquell lloc em fa sentir prop de tu.
Ojalà algun dia tingues temps per a explicar-me com et vas sentir tu després de la nostra ultima abraçada...
Hui per hui, la cançó de 21 guns em recorda a tu, alomillor tu no t'enrrecordes, pero el día que ens coneguerem en la fira de Meliana, el 19 de Febrer del 2010, posaren eixa cançó, i desde aquell moment em vaig donar conte de que tenies algo que els demés no tenien.
El rock sempre va ser algo que ens va unir desde el principi, teniem els mateixos gustos, encara que despres t'encantares mes pel rap.
Recorde aquell dia en la hermita, quan en nervis me cridares per a que parlara en tu, ens vam sentar en el bordillo ixe, i em vas confesar tot el que senties... en aquell moment un sonriure es va dibuixar, i vaig sentir com em cambiaba la vida en uns segons. Vas marcar un avans i un després en tot.
Avegades et deia que per a mi eres perfecte, i tu em deies que no, que ni t'asemblabes... però, per a mi sempre has sigut el millor, per ser diferent als demés... Enserio, no he vist a ningú amb un sonriure millor que el teu.
Tu i jo mai arribarem a res major que els besos... i poc mes... a res fisic, me referixc.
Realment per dins estic orgullosa de el que vam ser tu i jo, de la nostra manera de voler-nos, de que podiem fer l'amor en sols mirar-nos.
Poques vegades ens saludabem amb un bes i ixes coses. Ho consideraba massa valiós com per malgastar-ho a la primera de cambi, era algo com mes personal. La gent tampoc conseguia entendre això.
En aquest temps han pasat moltes coses... ha arribat gent nova a la meua vida, no et vaig a mentir. Però, tota ixa gent també se ha anat poc a poc, i ni tan sols recorde el perque.
Creume, ha sigut molta gent la que ha pasat per la meua vida... pero joder... perque ninguna de elles se pareix lo mes minim a tu? Perque tens que ser tu l'unica persona que em plene de veritat? Perque hosties has de ser tu?
Algunes vegades he tingut por.. sí, de que pogueres arribar a sentir algo tan fort per un altra persona, por a que algu fera que t'oblidares de mi... tenía i tinc molta por de que pase això. Sols vull que em recordes, no com l'amor de la teua vida, ni la persona que et va fer mes feliç, ni molt menys, recorda'm com la nena xicoteta que t'estimava...
Sincerament, no tinc res teu, ni fotos, ni cartes, ni res, sols la esclava que em regalares, que no em servix de res.
Un dia em digueres que no feia falta res material per recordar, i si, tenies rao, per això em vaig encarregar de desfer-me de tot això, i recordar-te amb el cor.
Ens vam fer moltes promeses.. però recorde que una de elles era la mes especial.
Quan ens vam prometre pasar una nit junts, o quedar algún dia encara que algun dels dos tinguera parella.
No entenc perque et vaig deixar escapar, perque no vaig actuar, perque no et vaig demostrar lo tantisim que t'estimaba... no trobaré mai la raó de perque vaig deixar que te pirares. Eres la primera persona que de veritat ma importat en esta vida.
No vull que em parles si no vols, pots fer el que vulgues vamos, perque tu ja me ho deixares molt clar en el seu moment.. sols nececitava dir-te-ho per a quedar-me millor amb mi, perque crec que tu açó ja ho sas de sobra. Per a tu sols serán simples paraules.. pero creu-me, me costa molt dir tot açó en tot el que ha pasat, i en tot el temps que fa que no parlem. Però algun dia si que m'agradaría parlar amb tu, saber com et van les coses, per on t'ha dut aquest camí...
Gràcies una vegada mes, per haber-me regalat un poc del teu temps, per haber-me ensenyat a estimar, per haber-me fet feliç. Crec que quan estimes a algu de veritat el sentiment perdura en el cor per sempre.
Escriguen-te tot açò sols espere que em comprengues, com has fet desde el dia que et vaig coneixer, que algun dia pugues perdonar-me...
Te diría mil coses mes, pero no vuic aburrir-te, no se com te pendrás tot açó, alomillor ara mateix t'estas jartant i diguent pero que diu esta? a saber, però en fí, que mes puc pedre?
Ojalà algun dia puga tornar-te a abraçar.
Te trove molt a faltar.

Comentaris

  • Han sigut tantes coses en tan poc temps...[Ofensiu]
    adeta17 | 20-05-2013 | Valoració: 9

    M'has fet sentir tan idenficada amb el teu relat, has sabut remoure tots els sentiments que ara mateix tinc dins meu...Gràcies per aquests minuts de lectura, han sigut molt grans. Segueix així :)