Sols......deu anys

Tenia el meu racó
deu any
i una oració
que cada nit
resava en el meu llit .
Era innocència
aquelles llàgrimes
que dels meus ulls
només brollaven amor.
Era..........puresa
el que la meva ment
cavil·lar i somiar .
Veia llençols blancs
i celestials angelets
jugant amb ocellets
guardians dels meus sons.
Però poc a poc
em vaig anar fent gran
i m´oblidar del meu racó
aquelles llàgrimes
i d´aquella oració
em vaig imaginar bell
n´obstant he resultat
un adult absurd
sense imaginació
i envoltat de mil problemes
molts sense solució .