Solitut

En les hores més baixes i fosques de la meva solitut, busco, busco la resposta en el meu cor. Els batecs del meu cor s’aturen i no puc fer-hi res. L’il.lusió de viure se m’apaga i no puc fer-hi res. Quant temps em queda? minuts? hores? anys?
Miro dins del meu cor però ja no hi veig res, només una petita espurna del que havia estat una flama incandescent. Una flama forta que enlluernava tot el meu ser, una flama que ni l’aigua més freda hagués pogut apagar, una flama persistent…fins que aquesta solitut ha arribat i res he pogut fer per evitar que s’esvaeixi… he intentat que no s’apagui, he intentat mantenir la petita flama en vida, sentint com em crema a poc a poc, però tot ha estat en va…

Resignada espero ara que la solitut eterna em vingui a cercar, aquesta solitut que farà que la flama de la vida s’esvaeixi per sempre més. La meva ànima restarà llavors inerta i freda per sempre més perduda en la foscor infinita…Siusplau, necessito trobar la resposta que manté la flama encesa, la resposta que farà que la petita espurna torni a crèixer incendiant la meva ànima, la flama que em mantindrà viva.

He sentit dir que l’Amor por encendre la flama de nou. La passió de l’Amor pot fer que la flama no s’apagui mai més, és cert? No ho sé, ningú m’ha sabut mai respondre. Jo no he vist mai a l’Amor, com és? Què és sent? Com el puc trobar a l’Amor? És l’última esperanÇa que em queda, no vull que la meva flama s’apagui, NO VULL MORIR! Espero que l’Amor em trobi. Com deu ser caminar pels carrers amb l’Amor? Potser l’Amor vindrà quan menys m’ho esperi, obrirà el meu cor i amb un petit llumí de cristall reviurà aquesta espurna que em queda, convertint-la de nou en la flama que va ser temps enrera. Una flama eterna que cremarà per sempre més, per tota l’eternitat.

Afanya’t Amor! No em queda gaire temps! Sabràs trobar-me? Aquí t’espero, sense poder-me moure, paral.litzada pel fred de la solitut que em consumeix. Sóc tota teva, em queda poc temps, els batecs del meu cor s’aturen i no puc fer-hi res, resignada però, espero a que la solitut eterna em vingui a cercar. A la fi el meu sofriment s’haurà acabat per sempre més.