Solitud

Un relat de: Sykblade
En aquest moment de soledat,
Apareix ella,
La seva mirada, el seu somrís,
Em deixa fora de joc,
I només puc pensar en ella,
quan vaig a dormir,
Quan em llevo
Quan veig un paissatge preciós,
Mirar la lluna plena,
Ho vull compartir amb ella,
Desperta sentiments oblidats, tancats i barrats,
I només puc pensar en ella
Cada cop que em mira, em fa un gir el cor,
D’alegria, d’emoció, de pors..
I no vull pensar en ella,
En aquest moment de soledat,
El meu cap vol seguir sol,
La meva ànima, ja esta beneïda per l’amor
I jo, enmig d’aquest joc,
Només puc sentir i pensar en ella.

Comentaris

  • Gràcies pel comentari[Ofensiu]
    Sykblade | 29-08-2020 | Valoració: 10

    Moltíssimes gràcies pel comentari i la valoració

  • SENTIMENT PROFUND...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-08-2020 | Valoració: 10

    Un poema que m'ha tret l'atenció i l'emoció de la teua soledat, plena de sentiments fins a ella, o siga, fins al teu amor. Unes vivències plenes d'amor.
    Molt bona, Sykblade.
    Saluts i cuida't...
    PERLA DE VELLUT

l´Autor

Foto de perfil de Sykblade

Sykblade

1 Relats

2 Comentaris

321 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor