Solitud

Un relat de: Carme_
Molts cops, en entrar les cuidadores a l'habitació, la troben parlant pel mòbil. "És la meva filla que em truca", els explica. O bé: "El meu fill diu que mirarà de venir amb els néts, potser diumenge, per dinar". La senten xerrar, riure, sorprendre’s, donar consells, ... S’hi passa llargues estones. Alguna vegada conversa amb la Conxita, la veïna del poble que, com es belluga força bé, segueix vivint a la seva casa de tota la vida. Ai, com li agradaria poder fer el mateix a ella! A l'asil ja ho saben. Com també saben, sense fer cap comentari al respecte, que al mòbil fa temps que no li funciona la bateria.

Comentaris

  • Lola | 01-12-2015

    i real, és així. Un relat curt, concís i que arriba molt endins. Bona feina!

  • Coincidència[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 22-11-2015

    Mira per on, hem coincidit en l'enfoc del relat. Tu amb una protagonista de geriàtric i jo amb un de parvulari hem demostrat que els telèfons poden ser útils encara que no funcionin.
    Gràcies pels teus comentaris i fins al proper relat!

  • Redó[Ofensiu]
    Vicent Terol | 22-11-2015

    És curiós observar que alguns hem fet una lectura distinta del que l'autora volia explicar i, tanmateix, ens ha agradat molt el relat. El fet és que està molt ben escrit, seguint les pautes d'un bon microrelat, i compta amb una frase final que fa del text un miniconte redó.

  • Eloi Miró | 21-11-2015 | Valoració: 10

    Una història breu que m'ha trencat el cor.

    Una abraçada

    Francesc E

  • el que no sap l'àvia...[Ofensiu]
    Carme_ | 20-11-2015

    [ ...un afegit al comentari que he fet a sota]

    L'àvia no sap que a l'asil s'han adonat que la bateria no funciona.
    (els hi vol fer creure que la truquen de veritat)

  • Trist[Ofensiu]
    Materile | 20-11-2015 | Valoració: 10

    La solitud és tan gran que, a vegades, el cervell procura enganyar-la per sobreviure.

    Un relat preciós! Enhorabona, Carme_!

    Materile

  • La soledat...[Ofensiu]
    Carme_ | 20-11-2015

    La idea és que com l'àvia es sent sola i una mica abandonada (perquè la visiten poc i tampoc la truquen gaire al telèfon de l'asil) s'inventa que la truquen perquè no es pensin que la tenen oblidada.
    Fa veure que la truquen i els hi diu a les cuidadores, per que es pensin que estan per ella.

    Clar que també podria ser que s'inventés un món i parlés ben convençuda pensant-se que és real, com heu apuntat algú.
    Tot el que no està escrit, ho interpreta i decideix el lector ;-)

    Moltes gràcies per llegir-lo i deixar un comentari.
    Carme.

  • El món personal[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-11-2015 | Valoració: 10

    El món personal de cadascú és intransferible. I si la protagonista és feliç creient que fa trucades, doncs que ho faci. És trist, però sobretot és trist als ulls dels altres. Ella sembla que s'ho passa bé. Una abraçada, Carme.

  • TRIST PERÒ MOLT BEN ESCRIT[Ofensiu]

    És molt trist, però està molt ben escrit i és molt fàcil d'imaginar-se l'avia que s'ha creat un món a la seva vida. Enhorabona per la teva petita meravella!

  • Trist[Ofensiu]
    Encarna Romero | 20-11-2015 | Valoració: 10

    És molt trist. M'agradat molt. Una abraçada...

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-11-2015 | Valoració: 10

    Es colpidor m'agrada
    Montse

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carme_

Carme_

22 Relats

58 Comentaris

6811 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:

Twitter: @carme_tuit

Blog Petites Històries: http://petiteshistories.wordpress.com