solitud en companyia

En Joan veia com la Maria movia els llavis...paraula darrera paraula que anava pronunciant..però no sentia res...no sentia res com a sentiment ..no sentia res com a vocables sonors...feia massa temps que entre ells dos no existia res...massa temps de companyia en soledat ..massa temps que s'havia apagat la guspira de l'interès..sempre explicava el mateix...un dia darrera l'altre...els seus problemes a la feina...en Joan deia que si amb el cap...com si estigues força interessat en el que deia...calia guardar les formes...posar cara de que estaves força interessat pel que estava explicant....però en Joan ja s'ho sabia de memòria...fins i tot ho podria recitar cada dia el mateix...ahhhh i que no se l'hi passes pel cap explicar alguna cosa seva...per que sempre tenia la mateixa resposta..."et preocupes per cada cosa"...visca la soledat en companyia.....