Soliloqui narcolepsista

A les nits connectava a internet, era novetat. Es tractava d'aprendre a navegar. Plegava a quarts d'1 i me n'anava a dormir. Em llevava a les 7:45 del matí amb l'hora justa per esmorzar, marxar de casa i agafar el cotxe per dirigir-me a la petita ciutat on hi tenia la feina. Corre, aparca on puguis i sigues puntual a les 8:30 per entrar a l'oficina.

Era una oficina peculiar, una casa particular de 3 plantes, la del mig es destinava a l'oficina. Jo arribava i el vell m'obria la porta. Mentre ell romania al despatx amb les seves coses, jo m'asseia enfront de l'ordinador, l'engegava i començava a introduir-hi preus, pesos, unitats, etc. En J.M., el fill del vell, anava sovint a la granja de bon matí o venia una mica més tard i quan arribava m'explicava allò més important a fer en aquell dia. Ells m'havien tractat sempre bé i molt educadament.

Tenia unes tasques a fer molt pautades des del principi que vaig entrar a treballar: Es tractava de portar els comptes al dia, de fer encàrrecs als bancs, per tant, també de sortir al carrer, amb aquella cartera fúcsia cridanera. Dos o tres dies a la setmana sortia a fer encàrrecs, visitar escorxadors, anava a la cooperativa a comprar, al departament d'agricultura, ramaderia i pesca de la ciutat, etc. La resta del temps era a l'oficina, passant comptes, escrivint cartes o circulars, fent talons, declaracions trimestrals d'IVA, impost de societats, passant rebuts a la màquina d'escriure, etc. Tot això m'omplia per dins, em sentia valorat. Jo m'hi esforçava, em sentia lliure i em sentia útil.

A les tardes hi havia estones en les que em quedava sol. El vell i el seu fill, en J.M., marxaven, mentre jo vetllava per la casa i em dedicava a ordenar fitxes o factures i albarans. A les 4 de la tarda, mitja hora després d'entrar, quan havia passat alguns comptes a l'ordinador començava a badallar, sentia un impuls irreprimible que em feia badallar continuament, àvidament si cap. I quan em quedava sol arribava el moment més propici per caure adormit. Reposava el cap a sobre els braços i a sobre la taula de l'ordinador, tot somicant i badallant sense parar. No em calia manta, ni llit, la son podia amb mi. De sobte, un soroll em posava alerta! Falsa alarma, continuava dormint i desconectava per complet de tot. Recuperava son perdut? No, havia dormit les meves 7 hores el dia anterior, havia fet la becaina al migdia de mitja horeta, malgrat tot, tornaven aquells impulsos irracionals i insistents que em feien quedar adormit.

Aquesta escena es repetia un i altre dia i us preguntareu si aquest fet no afectava el meu rendiment en el treball. La resposta és que: Jo complia les meves obligacions! Amb soltesa, seguretat i eficàcia! I em sobrava temps per dormir a les tardes, així és!

Quan ells tornaven, sentia la porta obrir-se, perquè el meu son no arribava a la fase REM profunda, sinó que era una son superficial. Hi havien unes escales molt llargues i abans no entraven al despatx, silenciosament em despertava i feia com si res. Les hores passades davant l'ordinador, les radiacions emeses per la pantalla de l'ordinador, anar una mica estressat, tot eren motius suficients per excusar el cansament, però, segons el meu parer, no eren una explicació prou vàlida a aquests impulsos tant insistents de quedar-me adormit mentre treballava.

Vaig estar indagant a internet, quan estava a casa, sobre patologies de la son. Vaig trobar informació sobre la hipersomnia i, per extensió, narcolèpsia. Les ‘webs' explicaven que la hipersomnia idiopàtica o la narcolèpsia es devien a anomalies en el sistèma nerviós central. Podien presentar-se en forma d'atacs recurrents de somnolència, precedits per períodes de fatiga i sons no reparadores, així com de becaines massa prolongades. La latència de la son, la fase REM i NOREM i l'apnea del son semblaven relacionades amb aquestes patologies.

Vaig decidir anar a la consulta d'un psiquiatra, qui em va receptar medicació. Segueixo tenint problemes de son. La oficina la vaig deixar fa un temps. Visc amb el convenciment que la hipersomnia o la narcolèpsia són malalties poc estudiades i gens compreses.