Soliloqui d’un funcionari content

Sóc funcionari i , ves per on, estic content,
sense cap motiu, ja ho sé, ni real ni aparent,
És lògic pensar que per a molta gent,
la meva actitud no és convincent,
ni comprensible, ni digna, ni intel•ligent
ni tampoc, és clar, la més convenient

M’han rebaixat el sou, en sóc conscient,
per causa d’una crisi duríssima i punyent
que els polítics no resolen, com és evident
ni s’albira a l’horitzó cap seriós intent
per sortir d’aquesta situació permanent
d’incertesa, de desconfiança i de patiment
que pot portar el poble, en qualsevol moment,
a foragitar del cos social l’indignació latent
i fer esclatar una revolució del pensament,
de les politiques actuals, aplicades impunement,
de tot valor que fins ara ha estat un referent
fent una societat nova i lliure, que visqui dignament

Sóc funcionari i, malgrat tot estic content
penso, potser il•lusòriament
que la situació no durarà eternament
i que dia vindrà, segurament
que aquesta realitat s’anirà fonent
i només serà un mal somni, un record en la ment