Soledat

Soledat, companya meva d'etern viatge
agafa'm de la mà,
porta'm per el camí de nova il·lusió,
potser així la felicitat em retrobi
perdent el rumb del inconscient
observant passar els dies,
albades i vesprades
en el cercle continuu de vida.
Soledat no parlis,
reconeguda tinc la mètrica del teu so,
em dones pau i també tristesa
No parlis, deixa'm sentir la meva propia veu
el meu so,
la meva cadència,
que de nou reconegui el missatge
dictat per batecs de cor
remouen-me l'ànima,