Soledat...

La música de fons m'incita, m'atreu cap a l'escriptura...Però com començar? Escolto la cançó que està sonant: "Lax'n busto", ells em donen la clau per iniciar aquest relat: lletra a lletra faig paraules però no em sé explicar..senzillament perfecte..exactament el que pretenc expressar...Sense saber com ni perquè, només segura del que: buidor, sensació d'impotència, insignificança....en resum, soledat...Tantes coses i tan poc temps per fer-les, tants somnis i tan poques ocasions per fer-los realitat! Només una vida, una oportunitat per gaudir, patir, viure, riure, somiar, plorar, estimar...però mitja per esperar..esperar impacient a l'arribada de qui et completa, de l'autentica felicitat, d'aquella sensació compartida per començar a viure, de l' única persona capaç d'omplir aquella buidor, de transformar la soledat en companyia...
Jo espero desesperant, sota la sospita d'haver trobat l'antídot a tanta soledat, però adonant-me de com m'enverina lentament..Tal com diuen, el remei pot ser pitjor que l'enfermetat..